SÓC CATALANA

Sóc catalana i m'agrada parlar en català. Ho confesso!!!! He conviscut tota la meva vida amb dos idiomes, el català i el castellà. Tota la meva infància vaig estudiar en castellà i no em plantejava perquè, simplement era així i així era. Un dia em vaig adonar de que hi havia algunes persones que els molestava que els catalans volguéssim parlar en català i com que soc d'esperit rebel, vaig dir-me: vaja, a partir d'ara defensaré el meu idioma, les meves costums i la meva terra.
Jo em considero ciutadana del mon mundial, però també em sento catalana, i crec que el meu país està preparat per la independència. Independència no vol dir separar-se de la resta del mon, és simplement, tenir la sobirania suficient per arreglar tu mateix els teus assumptes, més bé o més malament, però sense dependre de que des de altres llocs et diguin com has de parlar, com has de distribuir els teus diners i com has de viure.
Reconec que no conec el meu idioma perfectament i que encara faig faltes d'ortografia, però això no impedeix està orgullosa de la meva llengua.

Molts cops m'han dit: "como se nota que eres catalana" Com si fos un defecte!!!!!. Als castellans que parlen català amb accent castellà no els hi diem: "com es nota que ets castellà".
Ens mereixem respecte pel que sóm, pel que fem i per les nostres costums, com la resta dels pobles del mon. I alguns catalans estem farts de que haguem de demanar permis per tot el que fem.
Ja n'hi ha prou!!!!!!!!!!!!!
Jo estic orgullosa de ser catalana i m'agrada tenir accent català. També estic molt satisfeta per ser bilingüe i poder-me expressar en dos idiomes a la perfecció, i si pogués saber més idiomes, millor que millor.
Amb aixó no vull dir que m'agrada tot. Hi han simbols de la meva terra que m'agraden i altres que no em fan vibrar. Per exemple, m'agrada més "El cant de la senyera" que "Els segadors", els "castellers" no m'entusiasmen gaire i m'agrada més ballar sevillanes que sardanes.  
El català de Pompeu Fabra el trobo massa acadèmic, i puc acceptar castellanismes a la meva llengua, doncs els he sentit tota la vida.
Malgrat tot, sóc catalana i els meus avantpassats també.
Que hi farem. Hi han coses pitxors a aquesta vida, no us sembla?

Visca Catalunya i visca la gent de Catalunya.

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS

Preàmbul

Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món;
Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n'han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l'adveniment en el futur d'un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana;
Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l'ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tirania i l'opressió;
Considerant que és també essencial de fomentar l'establiment de relacions amistoses entre les nacions;
Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l'ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones, i que s'han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d'una més gran llibertat;
Considerant que els estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals;
Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i d'aquestes llibertats és de la més gran importància amb vista al ple acompliment d'aquest compromís,

L'Assemblea General

Proclama aquesta Declaració Universal dels Drets Humans com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i assegurar amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.

Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.
Article 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.
Article 3
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.
Article 4
Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Article 5
Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6
Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.
Article 7
Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.
Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.
Article 9
Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.
Article 10
Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.
Article 11
1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.
2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès.
Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.
Article 13
1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat.
2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països.
2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.
Article 15
1. Tot individu té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.
Article 16
1. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.
2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
3.La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.
Article 17
1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.
Article 19
Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.
Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.

Article 21
1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement.
2.Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.
Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país.
Article 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.
2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.
Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.
Article 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills.

Article 27
1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.
2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.
Article 28
Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.
Article 29
1. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.
2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.
Article 30
Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien.

http://www.amnistiacatalunya.org/index.php

REIVINDICACIÓ!!!

Estic una mica farta de fer de xaiet i que em prenguin el pel des del govern, des de la feina i fins i tot la família.
Vull reivindicar els meus drets ja que compleixo els meus deures com a ciutadana, com a infermera, com a mare i amb la resta de la família.
Estic farta de fer de ONG sense que em demanin permís.
Estic farta de dir que sí quan el que realment vull dir és NOOOOOO!!!!!!
Estic farta de disgustar-me pels sentiments dels altres.
Estic farta de preocupar-me per coses que no calen.
Estic farta de disimular i fer veure coses que no son per "quedar bé" o per que és el que s'espera de mí.
Em van educar per que fos una "bona minyona" i que si feia bondat, els altres m'estimarien i m'acceptarien.
Doncs, bé, m'és igual.
Ja no soc "bona minyona". Soc molt però que molt "dolenta" i reivindico els meus drets com a persona, com a dona, com a treballadora i com a ciutadana.
Soc "egoista" i tinc cura dels meus interesos.
Vull que m'acceptin tal com soc, amb els meus defectes i les meves virtuts i que encara que no faci el que s'espera de mi, m'acceptin igualment.
I si no m'accepten, tan se val, el important és acceptar-me jo mateixa, i a partir d'aquí tot és més fàcil.
M'estic posant com a fita fer el que realment vull fer, segons els meus valors personals i si soc criticada i vilipendiada , tan me fot.
He observat que quan més faig el que vull, més feliç soc. Per qué? Que és el que realment volem en el fons.
SER FELIÇOS!!!!!

Comencem per acceptar-nos i estimar-nos i cuidar-nos i a partir d'aquí, tot funciona ja que els altres també son capaços de cuidar-se

i espabilar-se  perfectament igual que nosaltres.
Apa, siau.

Ah, he fet aquesta composició amb la cançó de "La gallineta" d'en Llach, que reflexa bastant bé com em sento.

Cada fi porta amb si un nou començament.
Cada desil·lusió porta amb si una nova oportunitat d'aconseguir l'èxit.
Cada error porta amb si una nova i valuosa lliçó a ser apresa.
Cada contratemps porta amb si una nova posició des de la qual progressar.
Cada frustració porta amb si l'energia per passar a un nou nivell de realització.
Cada desafiament porta amb si una nova estratègia per a tirar endavant.
Amb cada etapa de foscor arriba la possibilitat de marcar una veritable diferència brillant amb la teva llum, pròpia i especial.
Amb cada tristesa arriba una valoració més profunda de les alegries que la vida pot oferir.
Cada dificultat porta amb si un nou nivell de fortalesa per aconseguir.
 Cada derrota porta amb si una major determinació per guanyar.
Encara que la vida tingui molts paranys i problemes, en cadascun d'ells hi ha un costat positiu.
Opta per veure i viure aquesta realitat positiva i cap problema serà un problema per molt temps.

Aquí teniu un experiment semblant al de Pavlov amb el gos, el menjar i la salivera:
Si per mitjà d'una planxa metàl·lica en el sòl de l'estable s'aplica un electroshock a un casc d'un cavall i immediatament abans es fa sonar un senyal acústic, el cavall aixecarà la pota per evitar la descàrrega. Una vegada establerta l'associació entre senyal acústic i xoc, el xoc ja no és necessari: tan sols amb el senyal acústic el cavall aixecarà la pota. I cadascun d'aquests ac­tes d'evitació reforça en l'animal (podem suposar) la «convicció» que d'aquesta manera ha contribuït eficaçment a evitar un perill. El que no sap el cavall (i de seguir com­portant-se així no ho sabrà mai) és que ja fa temps que no hi ha perill algun.

Ningú posarà en dubte que una gran porció del que fem cada dia té un element de perill. A quant perill pot un arriscar-se? Raonablement al mínim o millor a cap. Fins i tot els més audaços consideraran temerari al aventurer que escala una muntanya  o al que es llança a l'espai amb unes ales delta. I conduir? Penseu quantes persones moren cada dia o es queden invàlides en acci­dents de circulació. Però anar a peu també té molts perills, que aviat descobreix la mirada indagadora de la raó. Carteristes, cases que s'enfonsen, adoquins que et poden fer caure i trencar-te la crisma, partícu­les incandescents de les sondes espacials..., la llista no té fi, i només un boig pot exposar-se alegrement a aquests perills. Llavors el millor és quedar-se a casa. Però la seguretat de la casa no és més que relativa. Pots relliscar a la cambra de bany o amb els plecs de les catifes, o simplement, un ganivet, una forquilla, unes tisores, poden ser instruments molt perillosos, i no parlem del gas, l'aigua calenta i l'electricitat. L'única conclusió raonable sembla ser que més valdria no aixecar-se del llit al matí. Però quina protecció ofereix el llit contra un terratrèmol? I si per estar ficat al llit li vénen a un nafres per decùbit???
I si no pots pagar al hipoteca, i si perds la feina i no tens ingressos, i si...  i si... pot ser una llista sense fí.
Tot son pressuposicions, ja que de moment, tot el que estàs tement que passi, encara no ha passat. També et pot tocar la loteria, o cobrar una herència de un parent milionari, o, o, o,...
L'important no és el que passa a fora, com deien els de Expedient X. La veritat és el que passa a dins, concretament al nostre cervell. Podem triar, immobilitzar-nos i plorar com unes víctimes o tirar endavant i pensar que, passi el que passi, ens en sortirem.


Una senyora que viu a la riba d'un riu es queixa a la policia que uns joves es banyen nus davant de casa seva. La policia avisa als nois que no es banyin davant de la casa, sinó riu amunt on ja no hi ha cases. Al cap d'uns dies, la dama truca de nou per telèfon: els joves neden encara a l'abast de la vista. El policia torna i els mana més amunt. Passat uns dies, la senyora indignada acudeix un altra cop a la policia  i es queixa: «Des de la finestra de les golfes encara puc veure'ls amb uns prismàtics.».

Què farà la senyora quan ja no pugui veure als joves des de casa seva, els anirà a cercar riu amunt per veure si encara hi son?

Però si tot està malament!!!!!!!!! Doncs per això!!!!!!

Agraiments al Paul Watzlawik i al seu llibre:

L'art de amargar-se la vida

VAMPIRS ENERGÈTICS

Tots nosaltres els coneixem, sabem com són, com es vesteixen, com actuen i els seus propòsits: succionar la sang de les seves víctimes, doncs solament així sobreviuen.
Aquests són els vampirs de les pel·lícules, éssers errants de capa negra i grans dents, àvids de sang, que caminen entre les ombres a la recerca de les seves víctimes.
Però existeix un tipus de vampir amb el qual convivim diàriament -els vampirs d'energia. Ells poden ser el nostre germà, marit o esposa, empleat, amic, veí, company de feina, o sigui, amb qualsevol que interactuem . Ells roben energia vital, comuna en l'Univers, però que ells no aconsegueixen rebre.
Però, al cap i a l'últim, Per què aquestes persones succionen la nostra energia?
Bé, en primer lloc la majoria dels vampirs d'energia actua inconscientment, succionant l'energia sense saber el que estan fent. Això succeeix perquè no aconsegueixen absorbir les energies de les fonts naturals i queden desequilibrades energèticament.
Quan aquestes persones bloquegen la recepció d'aquestes energies naturals (o vitals), necessiten trobar altres fonts properes, que no són unes altres que les persones del seu voltant. En veritat, gairebé tots nosaltres, en un moment o un altre de la nostra vida, quan ens trobem en un estat de desequilibri, acabem tornant-nos vampirs de l'energia aliena.
Com identificar i combatre a aquestes persones?

1. Vampir Queixós: es queixa sempre, de tot i a tots. Quan ens trobem amb ell, ja s'està queixant de perquè no li telefonem o no el visitem. Si li acceptes la queixa i et sens culpable, li obriràs les portes. El millor és usar la teva pròpia arma, queixant-te al teu torn i preguntant per què ell no crida o apareix. Deixa-ho confús, sense temps per respondre i retira't ràpidament.

2. Vampir Crític: critica de tot i a tots; el pitjor és que solament critica negativament. Veu la vida solament pel costat ombrívol. La murmuració tendeix a crear en la víctima un estat d'Ànima fosc i pesat, que obrirà el seu sistema perquè l'energia sigui succionada. Digues-li “no” a les seves crítiques i mai estiguis d'acord amb ell. La vida no és tan negra així. El millor és sortir i tallar el contacte.

3. Vampir Adulador: és el famós “barber”. Adula l'ego de la víctima, cobrint-la d'elogis falsos, intentant seduir-li. Cuida't per no prestar orella a l'adulador, doncs ell espera que l'orgull de la víctima obri les portes de l'Aura per succionar l'energia.

4. Vampir Reclamador: reclama de tot i de tots. S'oposa a tot, exigeix, reinvindica, protesta sense parar. El més graciós és que no sempre disposa d'arguments sòlids i vàlids per justificar les seves protestes. La millor tàctica és deixar-ho parlant sol.

5. Vampir Inquiridor: La seva llengua és una metralladora. Dispara preguntes sobretot i no dóna temps perquè la víctima respongui. Veritablement ell no vol respostes sinó desestabilitzar l'equilibri mental de la víctima, pertorbant el seu flux de pensaments. Per sortir de les seves urpes, no et preocupis per buscar respostes. Respon fent-li una pregunta ben personal, contundent i procura apartar-te quan et sigui possible.

6. Vampir Lamentós: són els lamentadors professionals, que des de fa anys ploren les seves desgràcies. Per succionar l'energia de la víctima, ataca pel costat emocional i afectiu. Plora, es lamenta i fa qualsevol cosa per despertar pena. La víctima és sempre la desafortunada. Talla les seves lamentacions dient que no t'agraden les queixes, doncs no resolen cap situació.

7. Vampir Enganxifós: Envesteix contra les portes de la sensualitat i sexualitat de la víctima. Sembla un polp volent embolicar a la persona amb els seus tentacles. Succiona l'energia seduint o provocant nàusees i repulsió. En els dos casos estaràs desestabilitzat i vulnerable. Inventa una disculpa i fuig ràpidament.

8. Vampir Grill Parlant: la porta d'entrada que ell vol esfondrar és la teva oïda. Pot parlar durant hores i, mentre manté l'atenció de la víctima ocupada, succiona la seva energia vital. Per lliurar-te inventa una disculpa, aixeca't i vés-te'n.

9. Vampir Hipocondríac: cada dia apareix amb una malaltia nova. D'aquesta forma crida l'atenció dels altres, despertant preocupació i cures. Mentre descriu els detalls dels seus mals i explica els seus interminables sofriments, roba l'energia de l'oïdor, que després se sent pèssim. No el compadeixis, que vagi al metge.

10. Vampir Conflictiu: per a ell el món és un camp de batalla on les coses solament seran resoltes a cops. Vol que la víctima compri la seva baralla provocant en ella un estat de ràbia, irritació i agressivitat. Aquest és un dels mètodes més eficients per desestabilitzar a la víctima i robar-li l'energia. No cedeixis camp a l'agressivitat, procura mantenir la calma i talla llaços amb aquest Vampir.

Bé, ara que ja coneixes com actuen els vampirs d'energia, lliura't d'ells el més ràpid possible. Però, no t'oblidis de verificar si tu, òbviament sense voler, no formes part d'aquesta llista…

La meva política

Venen les eleccions municipals. És important que totes participem i posem el nostre granet de sorra per fer un mon millor.
Tots som importants.
Jo també he decidit posar, no un granet sinó una tonada de sorra i formo part de una assemblea ciutadana per presentar-nos a les eleccions.
Un dia vaig decidir deixar de queixar-me i actuar. Em vaig donar compte de que hi han altres persones que pensen de manera similar a la meva i que també volen que les coses canviïn.
Estem en un moment convuls, de canvis, de buscar noves formes de comunicar-nos i de"crisi".
Crisis What crisis? És un disc de Supertramp del any 75. El títol és superactual.
La crisi és personal de cada un de nosaltres. És una crisi interior, personal, intransferible. A on ens portarà?
No ho sabem. El cert és que canviar està bé ja que quan estàs molt de temps amb la mateixa posició s'adorm la musculatura i les connexions neuronals.
A mi personalment, els canvis m'agraden. Està sempre a la mateixa postura em cansa.
Contínuament estic buscant noves formes de fer les coses, d'evolucionar, d'innovar, de tirar endavant encara que tingui el temps en contra.
L'altre dia mirava la lluna. Tota quieta al cel negre, però mai està quieta, cada nit la veiem amb una forma i una postura diferent. De vegades plena, a l'est, L'Oest, amagada pels núvols, radiant,...
Les dones, per assumptes hormonals, depenem de la lluna i ella ens influencia d'alguna manera, els nostre cicle menstrual va amb la lluna, i amb ell les hormones. Deu ser que per això és femenina.
I el sol, és masculí? A mi m'agrada molt el sol. Em dona energia, ganes de sortir al carrer, m'ompla d'alegria.
Tornem al principi, parlàvem de les eleccions. Podem triar creure que som importants i que el nostre vot conta. Si ningú anés a votar, què farien els polítics?. En realitat, tots som polítics ja que estem en una democràcia, i això implica que tots participem. Diuen que la democràcia és la menys imperfecta de les formes de govern. Si realment estiguéssim humanitzats del tot, no ens caldrien governants. Ens podríem autogovernar nosaltres mateixos.
El fet de que necessitem que altres ens governin i ens diguin els impostos que hem de pagar i com hem de fer les coses, demostra que no hem crescut prou, emocionalment. Tecnologicament som uns "cracks" i emocionalment hem evolucionat molt poc, uns més que altres. Seguim tenint les mateixes emocions que els nostres avantpasats: alegria, por, tristesa, ràbia.
El dia que poguem decidir quina emoció ens convé més en un moment donat, llavors podrem dir que ja som humans.
Vull acabar amb una frase de Charles Bukowsky:
La diferència entre una democràcia i una dictadura consisteix que en la democràcia pots votar abans d'obeir les ordres.
I una d'en Winston Churchill:
La democràcia és la necessitat de doblegar-se de tant en tant a les opinions dels altres.
Quina us agrada més?

A mi la que m'agrada és:
"Viu i deixa viure"

Les meves frases

La clau per ser hàbil en una disciplina no és practicar-la quan surt bé, sinó tornar a intentar-ho quan surt malament.

Avui he llegit aquesta frase i he estat reflexionant. 

Ja sabeu que una cosa porta a l'altre i les associacions d'idees porten a acabar pensant amb altres assumptes que sembla que no tenen res a veure amb el pensament inicial.
Molts cops a la vida hem fet alguna activitat que no ens ha sortit bé a la primera i ens hem dit: "Jo no serveixo per això". I ja no ho hem intentat més, pot ser que oblidem aquest fet o pot ser que sempre ens quedi aquell regust de que ho podríem haver fet d'un altre manera. Segurament si ho seguim fent, podriem acabar fent-ho molt bé. o no, qui sap. Està bé fer les coses per realment vols fer-les sense esperar un resultat.
Qué és més important? el viatge o l'arribada?. Pot ser tot és el mateix, qui sap.

Tots ens mereixem una segona oportunitat, i si cal, una tercera, o una quarta, i el cert és que no podem esperar que ens les donin, és millor anar-les a buscar.
Quants cops hem desitjat molt una cosa i quan le hem tingut no sabem que fer amb ella i hem deixat que es malmeti?
Això em fa pensar en el conte de l'Aladí i els dessitjos.
Qué fariem si aconseguissim tot allò que volem? A lo millor ens adonaríem  que realment no ho volíem. Les expectatives son molt poderoses i ens hi podem perdre. 
Primer valorem el que tenim, ja que igual estem desitjant coses que ja tenim i no ho apreciem. Busquem al nostre entorn.


També crec en la importancia de canviar el pensament del: "si no fos" o "ja és massa tard" per "JO PUC", "ARA ÉS EL MOMENT IDEAL". Això sí que podem triar-ho, som amos del nostre pensament i podem pensar el que volem.
El que passa és que també pensem idees que ens han inculcat des de fora. Allò que diuen els psicòlegs del passat. "Si de petit et deien que.... ara de gran...."
Jo decideixo normalment pensar que sí que puc, si realment ho vull i em compensa l'esforç per aconseguir-ho. Si no ho faig és per que no m'interesa suficient i reflexiono sobre si el que vull fer és per a mi mateixa o m'ho imposa la societat que m'envolta.
Quin son els meus valors? Els meus valors reals, des de dins, no el que diu la meva família o els meus amics o companys.
I la por. La por ens protegeix dels perills, i,... qué és un perill per a mi?
Un perill és pensar que no estic capacitat per fer el que realment vull fer.
Quants cops hem tret forçes en una situació límit i hem salvat la pell a l'ultim moment?.
Tot està a la nostra ment. La realitat és subjectiva. La realitat és la que és, el que canvia és la meva percepció d'aquesta realitat.
Realment cal que ens arrisquem tan per a provar del que som capaços?
És una decisió personal i intransferible.
Jo respecto als que les veuen passar, ara, jo prefereixo llançar-me a veure que passa.
Com diu en  Punset:

"Realment hi ha vida abans de la mort?"

També hi ha aquella frase que diu:

"Vigila amb el que vols que pot ser que es compleixi".

Molts cops la vida ens dona el que desitgem i ens ho pot donar de moltes maneres. Cal està alerta, i ser conscients del tema ja que les oportunitats van passant i les hem d'agafar al vol.
Sí, sí, em direu, "Mai és tard", val, val, però "temps is fugit".



Jo tenia una amiga que sempre deia:

"Et penedeixes més del que no has arribat a fer, 

que del que has fet"

Reflexionant sobre això, per a mi és ben cert, ja que si penso amb coses que he fet al passat i no han anat gaire bé, ja sé que ho he fet, i les coses que vaig pensar en el seu moment i que no vaig fer, penso: "Que hagués passat si les hagués fet?

 I vosaltres, qué en penseu?

Per a acabar, us regalo amb una frase que jo em dic sovint:

"Teresa, concedeix-te serenitat per acceptar les coses que ja estan bé, valor per canviar aquelles

que vols canviar i saviesa per reconèixer la diferencia".

La meva ferrada

Una via ferrada és un itinerari tant vertical com horitzontal situat a una paret rocosa, equipada amb diversos materials: claus, grapes, passamans, cadenes, ponts penjants i tirolinas, destinades a facilitar la progressió i optimitzar la seguretat de les persones que la utilitzen i que permeten arribar amb seguretat a zones de difícil accés per a senderistes o no habituats a l'escalada.
El dissabte 19 de març vaig anar amb una colla a fer una ferrada. Vam anar a Centellas, a la ferrada de Les Baumes Corcades.
És una via molt popular, hi han trams més difícils i altres mes fàcils.
Nosaltres vam fer un primer tram que és una pujada curta però intensa, per fer boca, i un segon tram horitzontal, i llarg en que en alguns llocs, tenies que fer mans i mànigues per tirar endavant.
Un cop ficat amb tots els estris que al mig de la pujada, me'n adono que tan sols depenc de les meves forçes. M'exigeixo una màxima concentració per anar endavant, i en el meu cervell tan sols hi ha un pensament: jo puc, jo puc,...
Em vaig adonar que la concentració mental és més important que la preparació física, tot està a la meva ment.
Era una activitat que feia per primer cop sense cap preparació prèvia, i la vaig fer, i em vaig divertir molt.
Ès una meditació, ja que estàs tan concentrat amb cada pas que fas que no tens lloc al cap per res més.
Un altre punt és l'instint de supervivència: és molt potent. Sóc conscient de que estic en un lloc de perill però no tinc consciencia de perill perque confio en els estris de seguretat i confio en mí mateixa.
Son unes sensacions que recomano, viure-les ja que transmeten molta energia i potencia.
"Si puc fer una ferrada, puc fer qualsevol cosa que em proposi"
Altres punts son, el contacte amb la montanya, la roca, sòlida i forta, la natura que m'envolta, l'aire que respiro, les vistes que es veuen des d'allí dalt, la inmensitat del cel i del paisatge, les cases i els cotxes es veuen petits, i la gent son com formiguetes si es que les veus.
També em vaig adonar que les persones que han montat la ferrada, amb les escales, les cordes, i els itineraris saben el que es fan, ja que de cop et trobes que no tens on agafar-te però de sobte comences a mirar i trobes una roca on agafar-te o un sortint de la mateixa roca on hi pots posar el peu.
Màxima concentració per saber cada pas que fas, ara m'asseguro, ara poso el peu, ara la mà, ara trec un ganxo, i el canvio de lloc, si em canso em quedo penjada una estoneta,...poc a poc i a disfrutar que la vida i el temps va passant.
 Com diu l'Eduard Punset:
Hi ha vida abans de la mort?
I tan que n'hi ha. A viure doncs que el temps passa i no es pot tornar enrera.
Aquí em teniu aconquerin el primer tram.

I pujant per les roques

CARNESTOLTES

Dissabte vam fer la rua de carnestoltes amb els Til·lerians i, sorpresa, vam guanyar el primer premi.
Som Gosp-pel-til·ler, o sigui, un grup de Gospel.

Ens vam tirar tot el camí, amb una marxa increible. Jo crec que per aixó, vam guanyar, perque erem els més marxosos de la rua.
Mira si estem animats que volem fer un grup de Gospel de veritat, i un grup de teatre.


Aqui teniu la Tilèria, una beguda energètica que quan la beus tens ganes de canya com a mínim un cop al mes.

CANVI D'ANY

Ja estem a març. Com passa el temps!!!
Pels nens, setmana blanca i pels pares setmana negra, els més afortunats son a esquiar o de viatge, els menys estem treballant i els que encara tenen els nens petits, col·locats amb familiars avis, i altres.
Aquest cap de setmana, és carnestoltes, i toca disfressar-se. Jo ja ho faig tot l'any, però aquests dies em disfresso de cantant de gospel amb una rua que hem organitzat els til·lerians.
La setmana vinent organitzem una caminada amb via ferrada inclosa. L'altre és el meu aniversari, l'altre fem una bicicletada, l'altre anem a Montserrat, a Sant Miquel del Fai, ...
Si penso amb tanta activitat em canso, però si no hi penso i ho faig em diverteix-ho molt.
És curios, ja que quan menys penso amb les milers de coses que faig, més en faig, m'enteneu??

Sabeu el qué és una via ferrada?
  És com escalar però no és escalar, o sigui, és com caminar, però enganxat amb un arnés i unes cordes ja que si no, et fots de cap i et trenques coll i barres, però al mateix temps és segur, sempre i quan prenguis les mesures de seguretat adients.
Ara , el més important és que no tinguis vertigen, perque si entens, ja l'has c.g.t.
En els propers dies ja us anirè explicant les meves experiencies amb la rua i les vies ferrades.

ÉS ÉPOCA DE CANVI

Benvolguts seguidors del meu bloc.
És època de canvis. És respira  a l'ambient que la mentalitat colectiva està canviant. Qui més qui menys,
tothom coneix algú afectat per la crisi. Cada cop són més. Això ha de servir per que reflexionem i ens adonem de que junts podem aconseguir més coses que per separat.
Ja no val queixar-se a casa o en privat, ens podem queixar en public, però no tan sols queixar-nos sino donar solucions i fer propostes interesants i pràctiques.
Tots tenim un cervell i unes neurones que podem utilitzar pel que volguem.
Els podem utilitzar per pensar que les coses son com son, que no hi ha res a fer, i també el podem utilitzar per pensar que tot a la vida serveix d'alguna cosa i que de tot aprenem.
Quan més parlo i escolto als altres em donc compte de que hi ha molta gent que pensa igual que jo i que tan sols cal organitzar-nos. Moltes coses que jo sola no podria fer, les puc fer juntament amb altres que pensen com jo.
Reflexioneu sobre en que utilitzeu el vostre temps i els vostres pensaments.
Ajunteu-vos amb altres, sortiu al carrer, expreseu-vos, busqueu,...
La verdadera riquesa és el temps, per lo tant, utilitzeu-lo en consequència.
Salut i pau per a tothom.

LA UNIÓ FA LA FORÇA

Avui estava escoltant la radio i parlaven de famílies que no poden fer front als pagaments del dia a dia.

Son persones que, en el període de "vaques grosses" es van comprar una vivenda a un preu molt alt i baixos interessos. En aquell moment ens feien creure que sortia més a compte tenir una hipoteca que no tenir-la, i et finançaven el 100% o fins i tot, et podies comprar un cotxe, els mobles, anar de viatge, tot si val!!. l'IRPF et desgravava per tenir hipoteca i tothom estirava més el braç que la màniga.
Ara els temps han canviat i molta gent està passant veritables penalitats, no poden pagar, els bancs cobren unes comissions i interessos cada cop més alts i el govern mira cap a un altre banda.
Segons les lleis actuals, et poden embargar la casa i com que el preu de la vivenda ha baixat, encara segueixes endeutat amb el banc.
No tens casa, deus diners, que fas???.
La responsabilitat és de tots, de nosaltres per ser uns ingenus i creure'ns que aquella situació duraria per sempre i els bancs per donar hipoteques i préstecs a tothom.
Lo just seria que si el banc et dona una hipoteca per un valor de la casa, si el preu baixa, el banc hauria de menjar-se amb patates la seva "cagada". Però no, la llei està a favor dels bancs i als ciutadans que ens donin pel...
A sobre, pugen impostos, el servei d'atenció al ciutadà en situació d'atur és vergonyós ja que la gent en atur s'han d'espavilar per buscar feina, que no troben.
Ja és hora que ens traiem la bena dels ulls i que mirem el que està passant.
Si no es dona facilitats a les famílies per arreglar la seva situació, tothom perd ja que, aquestes famílies no tenen poder adquisitiu per lo que els comerços i les empreses baixen els seus guanys,
els bancs i les caixes, tenen un munt de vivendes embargades que no saben que fer-ne, tot això es un peix que es mossega la cua i a la llarga tots ens sortirem perjudicats.
Cal que reflexionem tots i que ens adonem que pot ser avui no estem afectats per aquest problema, però demà pot ser sí.
Tal com van les coses, cada cop hi han més persones afectades pel tema, i les lleis sembla que no les volen canviar.
Un advocat deia que si es recullen a nivell popular una quantitat de signatures perque revisin la llei, l'estat ha de fer-ho.
La nostra generació, en general, som ignorants en quant a lleis, economia, finançament i tan sols ens interessa si ens toca directament.

A l'Institut El Til·ler de Les Franqueses estan fent uns projectes amb els alumnes de 3er d'ESO: Economia en temps de crisi, El mon laboral. Hem de felicitar efusivament al equip directiu i professors per ser realistes i ensenyar als alumnes temes realment pràctics.
Si des de joves ensenyen als nois i noies a interessar-se per aquests temes, això farà que quan siguin adults estiguin més informats i siguin més ençertats amb la seva economia i així serà més difícil entabanar al personal.
Avui dia el poder que tenim els ciutadans és de protestar contra les injusticies i les lleis absurdes i unir-nos per que la classe política baixi del pedestal i se n'enteri d'una vegada que el país no pot continuar així.

Si us interessa el tema hi ha una web, en la que us podeu informar, tan si esteu afectats com si no, ja que pot ser demà també us toca el rebre.

http://afectadosporlahipoteca.wordpress.com/documentos-utiles/

ELS INICIS

Treballo d'infermera a un Hospital Comarcal. Concretament a quiròfan.

Fa 25 anys que estic en aquesta professió. Les he passat de tots colors.

Els meus inicis van ser a urgències, ja fa uns quants anys. Llavors els servei d'urgències era reduït i tan sols havien 8 boxes per atendre als malalts.

El personal infermer érem 4 infermeres i una auxiliar per torn, la majoria dones. Portàvem un uniforme de color verd pàlid, era un vestit, una mica incòmode per cert. Actualment portem uns pijames de color blanc molt còmodes.

Per sort he triat una feina que m'agrada i amb la que em sento a gust. En principi volia estudiar medecina però vaig pensar que estaria molts anys estudiant i necessitava diners per tirar endavant. I mai m'he empenedit.

Vaig començat a treballar als 24 anys i unes ganes immenses d'apendre noves tècniques i tenir cura dels pacients.

Vaig tenir molta sort de tenir uns companys de feina amb els que hi estava molt a gust.

Em van donar el torn de nit, i ho recordo com una etapa molt agradable ja que fèiem molta pinya i a les estones que no teníem gaire feina, parlàvem i rèiem molt. Eren altres temps, l'hospital era petit i érem poca gent. A hores d'ara encara estic treballant amb companys d'aquella època i algun cop encara riem recordant els vells temps.

Al poc temps vaig descobrir el mon de quiròfan ja que a la nit, entràvem nosaltres si hi havia feina, i encara em va agradar més.

Llavors feiem de tot, des de preparar el quiròfan fins fregar el terra. Ara seria impensable que una infermera fregui el terra, però en aquell temps era normal.

Tampoc ens ho plantejavem.