dimarts, 4 de desembre de 2012

dilluns, 11 de juny de 2012

FÓBIES





Acabo de descobrir, malgrat tot, que estic començant a desenvolupar algunes fòbies.
La primera i més important, és la fòbia als bancs, caixes i tot lo relacionat amb aquest tema.
Quan vaig caminant per carrer i veig una oficina bancaria, sigui la que sigui, noto palpitacions, un nus a la gola i una opressió al pit. Com podeu imaginar-vos, quan vaig per sol urbà, ho passo malament ja que n'hi ha una a cada cantonada. Per això mateix he optat per anar al camp, bosc o platja, on encara no hi ha oficines bancàries, de moment.
Cada cop que veig qualsevol cosa relacionada amb aquest tema, em ve al cap, hipoteca, embargament, comissions bancàries, pressa de pel, enganyifa, estafa, etc...
Quan tinc que anar al caixer a treure algun diner, no hi vaig gaire perquè la meva nòmina, queda abduïda com per art de màgia el dia 6 de cada mes, un cop he pagat totes les despeses mensuals, respiro fons i em dic: endavant, tu pots. I ho aconsegueixo, creieu-me, entrar i treure diners. Bé de vegades no perquè no hi ha saldo.
Per tant, la meva sensació de tenir calerons a la mà, cada cop és més rara (el meu sou és el mateix que fa 5 anys, i les meves despeses han augmentat cinc vegades més).
Un altre fòbia, aquesta l'he desenvolupat fa uns pocs mesos, és a la paraula “rescat”: abans, quan sentia la paraula “rescat” em venia a la ment, bombers rescatant persones a un incendi, els guardacostes rescatant un vaixell embarrancat, i situacions similars; ara, quan sento la paraula “rescat” començo a tremolar i em cauen les coses de les mans, i em ve a la ment, no ho adivineu, una entitat financera, aquesta fins i tot amb nom i cognoms. I l'univers ens guardi si n'hem de “rescatar” algunes més. Jo, quan sigui gran, vull ser una entitat bancaria, perquè a l'època de vaques grosses et forres, enganyes i manipules el que pots, i a l'època de vaques magres, si et quedes sense fons per una mala gestió et rescaten, amb els diners aportats amb els impostos de la pobre gent que vas enredar i que d'aquí poc els desnonaràs, et quedaràs la seva vivenda, els deixaràs al carrer i amb un deute de per vida, que hauran de pagar, els pares, si els fills es suïciden per desesperació, o els fills i els nets, si els pares aguanten fins que els fills siguin adults.
En fi, que ni puc passejar per la ciutat, per no veure oficines bancàries, ni puc escoltar la radio ni puc veure les notícies de la TV, ja que aquesta paraula, l'anomenen com un milió de cops.
I així, la meva vida es redueix a escoltar música, passejar per la natura,i les funcions fisiològiques, comuns a tots els humans.
Per un altre banda, ara ja no em fa vergonya quan vaig al super i no puc pagar el que he comprat i la caixera o caixer ha d'anar reduint la meva compra, ni tinc enveja dels meus veïns perquè tenen un nivell de vida més alt que jo i poden anar de vacances cada any.
Els que sí envejo una mica, només una mica, és als nouvinguts, altrament dits immigrants, ja que fan una pinya i s'ajudem als uns als altres. Els que som d'aquí, com és casa nostra, ens pensem que no necessitem a ningú, fins que ens quedem a l'atur o no podem fer a les despeses i les entitats financeres ens embarguen el que poden. Llavors és quan hem d'acudir als serveis socials, ONG, Cáritas i altres, abans de demanar al nostre voltant un cop de mà, encara que sigui tan sols que ens deixin la seva espatlla per plorar les nostres penes.
Com acabarà tot això? Se m'acudeixen pel·lícules de “ gansters” i de l'oest, on assaltaven els bancs i s'emportaven “la pasta”. De fet, ara, si assaltéssim un banc, no solucionaríem gran cosa ja que, ara és com les farmàcies, no tenen mai el medicament que vols i l'has de tornar a buscar l'endemà. A les oficines bancàries tampoc tenen gaires diners, no fos cas que vingués algun “Robin Hood” i els hi prengues els diners per donar-los al seu verdader propietari “el poble”.
Bé, ja veieu, que, digui el que digui, tot està relacionat amb les entitats financeres, i ara em pregunto si  en lloc de una neurosi fòbica, estaré comencant a desenvolupar  una neurosi obsessiva.
 


AAAAAAAHHHHHHHHHH!!!!!!!!!!!!!!!!



divendres, 8 de juny de 2012

Hola, hi ha algú?

Avui us penjo un escrit de una gran persona, amiga i companya de professió que ha tingut el valor, juntament amb un equip de persones honestes i clares, de plantar cara als grans de la política catalana. Amb el seu vist i plau, penjo aquest escrit al bloc perquè estic orgullosa d'ella.

O dignifiquem la política, o s'ens cruspiran vius.

Va per a tu, Marta.

Hi ha uns quants personatges que es pensen que el món és seu, que en són els amos i que poden fer i desfer al seu gust.
Els nostres governants no són honestos ni amb els seus votants ni amb la ciutadania. Van a la seva i trepitgen el que es trobin pel camí.
El nostre president no estima Catalunya. Està destruint un dels millors sistemes públics de salut de tot Europa. Està reduint a mínims el sistema educatiu, peça clau pel futur de Catalunya.
Poden parlar clar d'una vegada, senyors amos de l'univers? Poden baixar a la terra, al costat de totes nosaltres, les formiguetes, i ensenyar-nos tots els excels dels nostres diners?
Poden ser humils i reconèixer que s'estan equivocant? Poden rectificar, ser transparents i deixar-se de tanta opacitat i 'pressumptes' robatoris dels nostres diners? Poden? Poden? Poden deixar de ser falsos, senyors que es creuen amos de l'univers, i dir la veritat?
Em sembla, senyors, em sembla, senyor president Mas, que vostès han arribat a un nivell de ceguera que han oblidat els seus orígens: la humanitat.
Els demano que, pel futur d'aquest país, pel futur de totes i tots, pels nostres fills, pels nostres pares, per totes les persones, pengin la destral de l'austeritat i mirin els ulls d'un poble que vol viure tranquil i en llibertat.
Que mirin als ulls d'un poble que lluita per tenir una feina digna, una vivenda digna, una sanitat digna, una educació digna...
Senyor Mas, miri als ulls dels catalans i, si té valor, segueixi amb els seu discurs currull de 'pressumptes' mentides.
Si vostè se sent president d'aquest país, demostri que l'estima. No segueixi enfontsant-lo en la misèria.
Quan vulgui, en parlem. Jo ja fa temps que li he enviat una video-carta. Vostè a mi no m'ha dit res. Ni a ningú. Parlem? Jo no tinc por, no tinc res a perdre, vostè? Jo vull treballar per Catalunya, vostè?
Lluitaré amb totes les meves eines pel futur de totes les persones d'aquest país. No pararé. Escolti més a Arcadi Oliveres, a Joseph Stiglitz, a Àngels Martinez Castells, a Esther Vivas Esteve, a Clara Valverde, a Marta Afuera Pons, a Ada Colau, a David Vidal a Albano Dante... Llegeixi sempre La Directa, el blog de Dempeus Salut Pública, a Cafeambllet Noupapereditors... i no s'escolti tant a Boi Ruiz, Felip Puig i tot el seu sèquit, ni manipuli tant La Vanguàrdia, TV3, etc...
Sigui tolerant, escolti la ciutadania. Sigui valent, rectifiqui. Sigui un bon català, un bon ciutadà del món, treballi per forjar un futur just per totes les persones.
(Ja no sé de quina manera hem de dir les coses perquè li arribin de veritat. No pot ser que ens ignori d'aquesta manera més temps. Parli amb Els Mossos, ells tenen la meva fitxa en regla. Allà hi ha el meu DNI, mòbil, fixe, adreça postal, adreça paterna, mail, mail alternatiu, grup sanguini, tira cromossòmica, número de compte bancari (ètic), la meva nòmina, facebook, twitter, youtubes varis que li he enviat, tot... també saben que avui m'he menjat el primer carbassó que he collit del meu petit hortet (això ja no m'ho treu ningú). Senyor president, sap on trobar-me. Ens posem a treballar?


http://www.cafeambllet.com/press/

dissabte, 2 de juny de 2012

Preguntes

A veure si em podeu contestar aquestes preguntes:
Que creieu que és millor, invertir en AVE o amb trens de rodalies?
Quants cops feu servir l'AVE a l'any? I rodalies?
Per exemple, la línia de Puigcerdà no hi ha manera que es faci la doble via encara que hi ha gran quantitat d'usuaris que utilitzen aquest servei.

Que creieu que es millor, invertir en gasoductes, xarxes electriques o en energies renovables: plaques solars, energia eólica, ...?

Que creieu que és millor, ajudar als bancs amb diner públic o ajudar a les famílies?

Que creieu que és millor, invertir en escoles concertades o en escoles públiques?

Que creieu que és millor, incentivar la sanitat privada o invertir en la sanitat pública?

Que creieu que és millor, una catalunya independent o una catalunya sotmesa al regim represiu de l'espanya pepera?

Que crieu que és millor, seguir alimentant institucions i serveis oficials duplicats o dinamitzar a les petites empreses i als autónoms?

Que creieu que és millor, seguir pagant als aturats amb impostos públics o buscar-los feina?

Podem seguir així fins al'infinit i més enllà com deia l'astronauta de Toy Story.
Reflexioneu i contesteu, amics meus.
També podeu plantejar altres preguntes similars que segur que n'hi han moltes.



Per cert, aquesta imatge és de una web http://www.latrinchera.org/foros/showthread.php?28673-Arizona-es-y-ser%C3%A1-siempre-Mexicana-Por-la-libre-determinaci%C3%B3n-de-nuestro-pueblo

Sembla que a Arizona també volen l'autodeterminació. És curiós.

La gallina dels ous d'or

La meva reflexió sobre la política és que estem governats per polítics ignorants, incultes, mediocres i que no veuen més enllà del seu nas.
Un altre reflexió que faig és: perquè la gent que realment diu coses interessants i que te idees innovadores i socialment justes no està governant. Pot ser és perquè no necessitem polítics que ens governin. O sigui, per tenir persones de la calanya política que tenim, val més que anem a una anarquia absoluta.
La justícia no es justa, la riquesa està injustament repartida i els ciutadans modestos sobrevivim com podem.
Cada cop hi han més persones amb problemes econòmics, degut a una mala gestió dels "caps pensants" i aquests es retiren un cop han fet la seva feina nefasta, a llocs paradisíacs amb fortunes fetes amb mètodes pocs clars i com que no es demanem responsabilitats, qualsevol amb valors poc clars pot fer i desfer el que li dona la gana.
La política serveix per a les persones, els partits polítics, els sindicats serveixen a les persones. Els representants de les Institucions estan perquè algú els hi ha posat, amics i amiguets, parents i altre fauna depredadora de la societat, i amb això no vull menysprear als autèntics depredadors com son els felins i altres carnívors.
Senyors i senyores, l'especie humana tenim un repte: demostrar que ens mereixem seguir vivint al planeta. Si no superem aquest repte, estem condemnats a l'extinció.
Sabeu el compte de la gallina dels ous d'or. El seu amo estava content, doncs cada dia la gallina li posava un ou d'or i així tenia suficient per viure, fins que l'ambició el va poder i va matar la gallina per extreu-re tots els ous de cop. i Oh sorpresa. La gallina no tenia cap ou d'or a dins, amb la conseqüència de que al seu amo, se li va acabar la moma.
Senyors banquers, polítics i altra fauna indesitjable, si destruïu a la classe mitjana, també un enfonsareu en la misèria, per tant feu el favor de cuidar-nos i tenir-nos contents, sinó també se us acabarà la moma com al noi del compte.

Les Franqueses es mou

La comunitat educativa de Les Franqueses hem sortit al carrer sota el lema de "Les Franqueses es mou".
Pares, mares, avis i avies, alumnes, mestres, tots units per defensar els nostres drets com a ciutadans.
Ja ens hem cansat de ser ciutadans passius que anem veient com dia a dia, s'ens retallen els nostres drets i l'accés als drets bàsics.
Retallades en educació, retallades en sanitat, en serveis socials, en ajuts a famílies modestes.
"No hi han diners" ens diuen. No hi ha diners?
Ens menteixen, els diners hi son per ajudar als bancs, per construir infraestructures innecessàries i que destrueixen el medi ambient, per engreixar les panxes dels rics i per desnonar i jutjar a les famílies que sobrevivim com podem.
A Espanya som els que tenim més kilòmetres d'AVE d'Europa i els que menys invertim en educació.

La concentració, organitzada per les AMPA, amb el vist i plau de les famílies, ha sigut multitudinària.
La marea groga s'ha estes a les Franqueses. Sembla que els polítics locals s'han adonat que no fem broma i que ja no val el dir: " això no em toca".
Senyor alcalde, senyora regidora, ...Prou de fer el paperina, prou de guardar les aparences i fer veure que no passa res. La política local te molt a dir i a fer al respecte, ja que és la política mes propera a la ciutadania i amb el que es més fàcil parlar i que ens escoltin.
Catalunya s'enfonsa i nosaltres ens ho anem mirant com sinó anés amb nosaltres. S'ha acabat!!!!

Un país que no inverteix en educació és un país sense futur. El nostre present ja es prou magre com que a sobre, retallant ensenyament públic, hipotequem el nostre futur.
Les AMPA de Les Franqueses ens sentim desemparades i volem que s'escolti la nostra veu. Som els representants de les famílies, els usuaris de l'ensenyament i creiem que som els que podem realment decidir el que volem per nosaltres i pels nostres fills.
Hem demanat un Consell Escolar Municipal urgent per parlar del tema retallades i mapa escolar, ja que cada curs hi ha algun problema amb alguna escola, doncs la oferta inicial es canvia cada any, aquest any es hi ha tocat al Bellavista-Joan camps i Joan Sanpera, que, com si fos una partida d'escacs, han mogut fitxa i una línia, que tenia que anar al Bellavista-Joan camps ha anat per art de màgia al Joan Sanpera. Creiem que aquesta decisió ha sigut poc encertada ja que perjudica a les dues escoles.

Volem un mapa escolar amb cara i ulls, i una Oficina Municipal d'Escolarització, on hi han representants de les AMPA, per que podem parlar abans que estigui tot decidit. S'ens ha convocat a una reunió sobre el tema, però ara no sabem si cal ja que la decisió ja està presa.
Fins ara, no s'ens ha fet gaire cas. Esperem que, a partir d'ara, senyora regidora, es prengui seriosament la seva feina, es posi les piles i estigui a l'altura de les circumstàncies. El seu partit es el que està governant actualment a Catalunya, o sigui, que, reflexioneu, senyor alcalde, senyors regidors: el que actualment interessa al poble, no és el que passi amb el Falgar o amb el Centre Cultural, ni que sortim a VOTV, el que volem el gran gruix de ciutadans del nostre poble es viure tranquils, tenir una feina i uns ingressos dignes que ens permetin arribar a final de mes., que poguem portar als nostres fills a l'escola i que sapiguem que reben una bona educació amb els recursos necessaris, que si tenim un problema, ens trobem recolzats per les institucions, que si no podem arribar a fi de mes, poquem tenir ajuts suficients com per tirar endavant dignament, això és el que volem, senyors regidors. I per això paguem uns impostos.
Vaig una crida a tots els que empleneu les cadires de la sala de plens, que us deixeu de picabaralles inútils entre vosaltres, sobre qui te raó, sobre si el meu partit és millor que el teu, ...Els jocs infantils, deixeu-los pels nens, els adults hem de ser seriosos i si hem de jugar, han de ser jocs participatius i justos on no hi hagin trampes. Deixeu de mirar-vos els uns als altres i mireu tots cap a la mateixa banda, cap a nosaltres, els ciutadans que som els que us hem votat i no oblideu que si esteu on esteu és gràcies a nosaltres.
Teresa Bruach, ciutadana "molt indignada"

dilluns, 16 d’abril de 2012

Avui, revisant les estadístiques del bloc, he vist que els paisos que visiten el meu bloc son Estats Units i Russia. Caramba!!!! El meu ego ha pujat ja que penso: soc famosa a dos paisos amb pes específic al planeta terra. Un altre veueta em diu. segur que ha sigut casualitat. I un altre veueta diu: el bloc és en català, tant si s'han connectat per casualitat o no, em pregunto que deuen pensar les persones que es connecten. Quin idioma és aquest? O pot ser coneixen el català. O pot ser son catalans arreu del mon, o pot ser ,...
El cert és que no tinc ni idea de perqué és connecta gent de l'altre punta del mon i aquí ningú. En fí, sabeu que us dic, que realment no ho sé. Si us plau, feu comentaris de com heu trovat aquest bloc i que caray feu llegint un escrit que literariament parlant, no val gaire la pena.
Digueu, digueu, us escolto,...

diumenge, 8 d’abril de 2012

6 PETITS CANVIS PERSONALS QUE PODEN CANVIAR EL MON

La vaga és una de les participacions polítiques que més han estat devaluades pel propi sistema. No importa quanta gent es manifesti o no recolzi una decisió, els grans partits polítics ignoren reiteradament a la població i segueixen oferint unes polítiques autoritàries i exclusives. Els que perden en una vaga son els treballadors que ens descompten el sou i els petits empresaris i comerciantes que deixen de guanyar per aquell dia. Als més rics i a les grans empreses i bancs, els hi fa pesigolles.
Una vaga és un fet aillat en el que tothom hi perd, i ningú hi guanya. El que compta és el que anem fent cada dia i de manera constant i permanent.
Afortunadament les persones tenim tot el poder a les nostres mans i millorar el sistema depèn TANT SOLS de nosaltres. El primer que hem de fer és "creure que tenim el poder" i no caure en el conformisme i la desídia de dir: "total, no hi ha res a fer".
A continuació presento algunes accions que pots fer AVUI i que tenen més impacte que qualsevol vaga que puguem fer.

1r pas: CANVIA DE BANC
 
Podem veure que actualment el poder polític ha deixat d'exercir el seu paper de regulador social i laboral per donar plens poders al poder econòmic.

Els principals governs d'Europa inclouen ex-directius d'algunes de les empreses més especuladores i poderoses del món. A més, a Espanya no tenim una Llei de la Transparència que demostri la procedència del finançament dels partits polítics. Mentre no vulguin aprovar-la, utilitzar qualsevol altre tipus de banca que no sigui ètica és una irresponsabilitat, una pèrdua de poder sobirà continu. 
Tu saps que fa el banc amb els teus diners? Per una banda, tu vas a una manifestació per la pau o participes a una ONG i pot ser que el teu banc, amb el rèdit dels teus diners està comprant accions d'empreses d'armament o que estan treballant al tercer mon, explotant a la població. (exemple l'empresa Shell, a Níger)
 Existeixen diverses alternatives de banca ètica que són més segurs fins i tot que la gran banca espanyola, amb una de les 5 puntuacions més altes en els test d'estrès europeus. Informa't i canvia't ja, amb els teus estalvis per una rendibilitat ínfima estàs perjudicant directament al planeta i, sobretot, a la teva pròpia llibertat. 
Informa't i actua en consecuència!!!!!  És molt fàcil, i quan ho has fet, et sens molt be.

2n pas: CONSUMEIX PRODUCTES LOCALS

Quan vagis a comprar, mira la procedència del producte, com està fet, etc... en lloc del preu, i si cal, consumeix menys. Realment necessites tot el que compres o ho compres perque és barat?
Consumir productes del pais és una manera de crear llocs de treball i eliminar la precarietat laboral.
 La globalització ha centralitzat la producció mundial a Àsia, tot prové d'allí. I cada vegada que comprem productes no locals, degradem la nostra economia. 
Hi ha productes d'alta qualitat i de proximitat, solament has de buscar una mica. 
La revista  "Opcions" té moltíssima informació sobre on i com comprar amb responsabilitat. Saps quants milions d'ocupacions recuperaríem si el 10% de la població pensés en la procedència de les seves compres? Comença avui! 

3r pas: ELIMINA  LA TELEVISIÓ DE LA TEVA VIDA

La televisió distreu, no informa, i diuen que la mitjana ja passa les 4 hores diàries!! Potser puguis tenir una opinió positiva, però crec que no haguéssim entrat en aquesta espiral d'estafes i crisis si la població dediqués el temps de TV a altres coses. Llegueix, estudia, juga, escriu, cuina, fes esport… Dóna la casualitat que mai ha estat tan fàcil informar-se, així que aprofita i connecta amb el món d'una altra manera; utilitza el ventall de possibilitats. Crea la teva pròpia opinió, contrasta informacions, comunica't amb uns altres i indaga.
 
I si tens un ordinador a casa, pots connectar-te a on i quan vulguis sense esperar veure el programa que t'agrada amb publicitat. Alguns canals, com TV3, tenen aquesta possililitat.

4t pas:  MENJA PRODUCTES ECOLÒGICS, DE TEMPORADA I          DE  PROXIMITAT.
El tema de l'ecologia s'està estenent cada cop més entre la societat. El planeta ja no és capaç de regenerar tot allò que consumim cada any, estem usant un préstec que les futures generacions no han autoritzat. Els productes ecològics són l'única garantia que no seguim contaminant més la terra, l'aigua i l'aire. Espanya té menys recursos no contaminats cada dia que passa, i això repercuteix directament en la nostra qualitat de vida. No he entrat a parlar de salut, però és evident que consumir ecològic és disposar de més salut.

5é pas:  – PARTICIPA ACTIVAMENT EN POLÍTICA

La manera més fàcil de desprestigiar les idees polítiques de les persones és fer-los creure que la política és per a experts i que no concerneix a les persones del carrer. Amb una llei electoral que beneficia als partits majoritaris i que solament ens permeten dipositar un paperet cada 4 anys que els legitima per tornar a fer atrocitats sense repercussions judicials, és per sentir-se estafats. 

Participar en política és tenir una actitud activa enfront del que ens succeeix al nostre al voltant. Involucra't amb les persones del teu bloc, del teu carrer i més tard del teu barri. Aprèn i comunica les necessitats personals i de grup. Acudeix a les assemblees, participa en actes socials, busca solucions i intercanvia propostes, aprèn que els canvis mai succeeixen de dalt a baix, sinó de baix a dalt.

6é pas: – COL·LABORA AMB UN FUTUR MILLOR
 

El propietari d'Inditex té una de les majors fortunes i gràcies a mecanismes com les SICAV paga un 1% d'impostos, enfront del 20 o 30% d'impostos que paguem els altres.
Cada dia moren 80,000 persones de gana i ho evitaríem amb 8.000 milions de dòlars; els governs han preferit ajudar als bancs amb 4 bilions 600.000 milions de dòlars en els últims 3 anys.
El Ministeri de Defensa d'Espanya gasta cada dia 54 milions d'euros; vam oferir 25 milions per a la fam a Somália.
Cada quilòmetre d'AVE costa 100.000€ anuals de manteniment, 200.000€ si és de túnel; som els principals constructors de línies d'alta velocitat i els primers a retallar en sanitat i educació.
A Anglaterra van nacionalitzar els 8 bancs als quals van ajudar, a Espanya els hem prestat diners per malvendre'ls a altres entitats.
El frau fiscal a Catalunya és de 16.000 milions d'euros anuals, el 72% es concentra en grans fortunes.
Tenim 40.000 cotxes oficials; proporcionalment 6 vegades més que a Estats Units.

Encara així, hem de lluitar i treballar per un món millor, al final la nostra evolució solament haurà merescut la pena si les següents generacions poden gaudir del món. Nosaltres mateixos anem veient la decadència de la societat del benestar, som esclaus de les hipoteques i de les nostres limitacions laborals. I ara més que mai hem de perseguir un futur millor, perquè el present tendeix d'un fil.
 

La majoria de dinàmiques que s'apliquen a l'inici en projectes de pobles de transició impliquen un exercici inicial que m'agradaria recordar:

“Tanca els teus ulls i imagina: Com seria la teva comunitat si poguessis crear el futur que realment vols per a tu i els teus fills? A què s'assembla? Com se sent? A què sap i a què fa olor? Què estàs menjant, què estàs fent? Com són les edificacions? Què fa la gent al llarg del dia? Com es mostren quan els mires als ulls?

Si no visionem i imaginem el món que volem, i després donem passos cap a això, ens trobarem un món que volen uns altres.” – Sohpy Banks

M'agradaria tancar els ulls i imaginar què passaria si tots els participants de la vaga general apliquessin aquests canvis en les seves vides. I si a més tinguessin noves propostes que tots poguéssim seguir, ampliar les nostres aspiracions i construir un món millor, seria increïble! El país canviaria a una velocitat endiablada, el PIB creixeria com mai fins ara, l'ocupació tornaria a recuperar-se… T'apuntes? Tens més propostes?
 

Aquest text és d'en Sergio Caballero, em va frapar quan el vaig llegir i el transcric quasi literalment en el meu bloc. Aquí podeu veure l'enllaç:
SERGIO CABALLERO

Com deia el meu estimat John Lennon:

"You may say I'm a dreamer
But I'm not the only one
I hope someday you'll join us
And the world will be as one" 


 

 

dimarts, 3 d’abril de 2012

SANITAT I SERVEIS SOCIALS 1- EDUCACIÓ 0

Ja coneixem els Pressupostos Generals de l'Estat i, en el cas concret de Sanitat, l'Executiu va a destinar 3.974 milions d'euros en 2012 a la política de sanitat, la qual cosa suposa un 6,8% menys que l'any passat. No obstant això si vam sumar les polítiques d'Igualtat i Serveis Socials, el percentatge de reducció ascendeix a un 13,7%.

Tornant a la sanitat cal destacar que els professionals seran de nou els qui paguin, en gran part, els plats trencats. Així, la partida que més redueix el seu pressupost és la relativa a polítiques de salut i ordenació professional que descendeix un 75%, tal com assenyala avui el diari El Mundo en la seva edició digital.

Aquest mateix mitjà informa que l'Institut de Salut Carlos III veurà minvat també el seu pressupost en un 2,2%, que passa de 300 a 293 milions. Finalment cal assenyalar que els nous pressupostos suposen també l'eliminació de les partides destinades al Pla Nacional sobre Sida i al Pla de Salut Bucodental, segons ha informat Europa Press.

Curiosament, l'única partida pressupostària de Sanitat que creix per 2012 és la destinada a prestacions i farmàcia, que passa dels 138,99 milions als 145,24 milions. I en aquest sentit el Ministeri ha anunciat que està estudiant fórmules per "establir un nou model de prestació que garanteixi a tots els ciutadans l'accés a tots els medicaments necessaris i en el qual s'incrementi el consum de genèrics".

Amb tot, cal assenyalar que si tenim en compte les retallades sofertes per altres departaments, la Sanitat és un dels departaments que surt millor parat. Així les retallades anunciades en l'àmbit de la Ciència ascendeixen al 25% i Educació no només rep un 21,9% menys de diners que l'any passat, sinó que a més ha perdut pes específic en el conjunt pressupostari.

Font de l'article:

dimarts, 13 de març de 2012

METGE, INFERMERA, MESTRE,...


Per sort o per desgracia, pertanyo a una de les professions que es diuen”vocacionals”.
Digueu-me les que primer us venen al cap: “metge, infermera, mestre”, actor, ballarí, pintor, escultor,...i para de comptar.
Us doneu compte: son professions de “les 3 maries”: sanitat, cultura i educació.
La societat, en general, dona per suposat que com que fem el que ens agrada, no cal que tinguem gratificacions econòmiques gaire grans, i realment així és. Coneixeu algun mestre multimilionari i que faci de mestre? I alguna infermera? Metges, n´hi ha algú que s'ha fet famós i ric, practicant la seva professió, però seria un cirurgià plàstic ja que un cirurgià general que opera càncer de colon no es pot fer ric, doncs, tothom té dret a ser operat de càncer, però la cirurgia plàstica és opcional.
Ah, això està molt be, però... i si tots els cirurgians que operen càncer de colon es volguessin fer rics i no operessin sense unes condicions laborals dignes, seria terrible!!!!! Han d'operar encara que no cobrin, és el seu deure, per això han estudiat medecina, per salvar vides, i no per fer-se rics.
Que vol dir això? Que hi han professions per fer-se ric i altres que no?
L'Amancio Prada s'ha fet ric venent roba, en Bill Gates amb el sector informàtic... el senyor IKEA venent mobles,...I els banquers i altres professions de mal viure... Em pregunto si ser banquer és vocacional, i agent de borsa, i polític corrupte, primer ets polític i després corrupte? Amb aixó no vull desmerèixer la professió de polític: jo tinc amics polítics que son “bellíssimes” persones, però ells tenen una professió: fusters, lampistes, ...Pot ser hi han professions que corrompen més que altres: si ets banquer i estàs tot el dia remenant diners, et donant ganes de quedar-te'ls, jo treballo amb persones malaltes i algun cop me les emporto a cas, no físicament es clar però sí dins el cor, igual que els mestres s'emporten el alumnes a casa, i els exàmens també.
Tornem al principi...
Amb els professionals de la cultura no m´hi ficaré ja que és un mon desconegut per a mi, però sí que vull parlar del que jo conec: sanitat i educació, i els professionals que estem a dalt del carro.
Les nostres feines son unes feines de” més de 8 hores” ja que ens les emportem a casa. Nosaltres treballem amb “persones”, cada dia ens enfrontem amb situacions que posarien els pels de punta a altre gent.
En el cas dels sanitaris: gent malalta, amb por, famílies nervioses, exigents, que pensen que tenim una clau màgica que pot curar tots els mals, i sinó ho fem ens jutgen sense pietat, i si ens equivoquem, ens empareden directament.
I els pobres mestres!!!!, no son mes afortunats que nosaltres. Han d'estar tot el dia davant de un públic molt exigent i espavilat que reclama atenció contínuament i que molts cops, el mestre voldria que la terra se l'empasses. Però això no pot passar, perquè els mestres ho fan perquè els hi agrada, i a sobre cobren. Que més vols!!!!!!!!!
I els pares i mares, criticant la gestió dels mestres: a casa el meu fill fa el que vol, però a escola no!!!
L'escola supleix molts cops les carències educatives que els nens i nenes no tenen a casa. “ poseu deures als nens per que si no es posen a jugar amb la Play i el facebook i no fan res de profit, i jo com a mare o pare vinc molt cansat de treballar i no puc estar amb el “nanu”. Tinc que descansar amb el meu ordinador, o la meva tele o, el que sigui!!!
Per fer medecina, has de treure a la selectivitat una nota de 8 i més, has d'estar 6 anys estudiant i tens un títol que no et serveix de res si no fas el MIR, que son 5 anys més. Quan acabes el MIR ja quasi tens 30 anys, i et donat un contracte ruïnós, que cobres poc i treballes molt, i si estàs a un hospital, a sobre fas guàrdies, que és el pitjor que hi ha: treballar 24 hores seguides, i més si cal.
Les infermeres, el mateix que els metges, però sense estudiar tans anys, però igual de p........xades.
No se si els meus companys metges i mestres i infermeres estaran d'acord amb mi, però el cert és que ens sentim poc valorats: que té en Messi que no tinc jo: ell juga molt be a futbol i marca gols, però si un dia estàs malalt, no et salvarà la vida i nosaltres sí, i no educarà als teus fills, ell només juga a futbol,...per que està tan valorat, com a professional i econòmicament i jo no.
Jo soc una infermera vocacional i ell és un futbolista professional, i també disfruta jugant a futbol, per tan, perquè cobra ell tants diners i jo no.




LLUIS COMPANYS

LLUIS COMPANYS
Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres

EL MEU GAT

Les meves tortugues