dilluns, 11 de juny de 2012

FÓBIES





Acabo de descobrir, malgrat tot, que estic començant a desenvolupar algunes fòbies.
La primera i més important, és la fòbia als bancs, caixes i tot lo relacionat amb aquest tema.
Quan vaig caminant per carrer i veig una oficina bancaria, sigui la que sigui, noto palpitacions, un nus a la gola i una opressió al pit. Com podeu imaginar-vos, quan vaig per sol urbà, ho passo malament ja que n'hi ha una a cada cantonada. Per això mateix he optat per anar al camp, bosc o platja, on encara no hi ha oficines bancàries, de moment.
Cada cop que veig qualsevol cosa relacionada amb aquest tema, em ve al cap, hipoteca, embargament, comissions bancàries, pressa de pel, enganyifa, estafa, etc...
Quan tinc que anar al caixer a treure algun diner, no hi vaig gaire perquè la meva nòmina, queda abduïda com per art de màgia el dia 6 de cada mes, un cop he pagat totes les despeses mensuals, respiro fons i em dic: endavant, tu pots. I ho aconsegueixo, creieu-me, entrar i treure diners. Bé de vegades no perquè no hi ha saldo.
Per tant, la meva sensació de tenir calerons a la mà, cada cop és més rara (el meu sou és el mateix que fa 5 anys, i les meves despeses han augmentat cinc vegades més).
Un altre fòbia, aquesta l'he desenvolupat fa uns pocs mesos, és a la paraula “rescat”: abans, quan sentia la paraula “rescat” em venia a la ment, bombers rescatant persones a un incendi, els guardacostes rescatant un vaixell embarrancat, i situacions similars; ara, quan sento la paraula “rescat” començo a tremolar i em cauen les coses de les mans, i em ve a la ment, no ho adivineu, una entitat financera, aquesta fins i tot amb nom i cognoms. I l'univers ens guardi si n'hem de “rescatar” algunes més. Jo, quan sigui gran, vull ser una entitat bancaria, perquè a l'època de vaques grosses et forres, enganyes i manipules el que pots, i a l'època de vaques magres, si et quedes sense fons per una mala gestió et rescaten, amb els diners aportats amb els impostos de la pobre gent que vas enredar i que d'aquí poc els desnonaràs, et quedaràs la seva vivenda, els deixaràs al carrer i amb un deute de per vida, que hauran de pagar, els pares, si els fills es suïciden per desesperació, o els fills i els nets, si els pares aguanten fins que els fills siguin adults.
En fi, que ni puc passejar per la ciutat, per no veure oficines bancàries, ni puc escoltar la radio ni puc veure les notícies de la TV, ja que aquesta paraula, l'anomenen com un milió de cops.
I així, la meva vida es redueix a escoltar música, passejar per la natura,i les funcions fisiològiques, comuns a tots els humans.
Per un altre banda, ara ja no em fa vergonya quan vaig al super i no puc pagar el que he comprat i la caixera o caixer ha d'anar reduint la meva compra, ni tinc enveja dels meus veïns perquè tenen un nivell de vida més alt que jo i poden anar de vacances cada any.
Els que sí envejo una mica, només una mica, és als nouvinguts, altrament dits immigrants, ja que fan una pinya i s'ajudem als uns als altres. Els que som d'aquí, com és casa nostra, ens pensem que no necessitem a ningú, fins que ens quedem a l'atur o no podem fer a les despeses i les entitats financeres ens embarguen el que poden. Llavors és quan hem d'acudir als serveis socials, ONG, Cáritas i altres, abans de demanar al nostre voltant un cop de mà, encara que sigui tan sols que ens deixin la seva espatlla per plorar les nostres penes.
Com acabarà tot això? Se m'acudeixen pel·lícules de “ gansters” i de l'oest, on assaltaven els bancs i s'emportaven “la pasta”. De fet, ara, si assaltéssim un banc, no solucionaríem gran cosa ja que, ara és com les farmàcies, no tenen mai el medicament que vols i l'has de tornar a buscar l'endemà. A les oficines bancàries tampoc tenen gaires diners, no fos cas que vingués algun “Robin Hood” i els hi prengues els diners per donar-los al seu verdader propietari “el poble”.
Bé, ja veieu, que, digui el que digui, tot està relacionat amb les entitats financeres, i ara em pregunto si  en lloc de una neurosi fòbica, estaré comencant a desenvolupar  una neurosi obsessiva.
 


AAAAAAAHHHHHHHHHH!!!!!!!!!!!!!!!!



divendres, 8 de juny de 2012

Hola, hi ha algú?

Avui us penjo un escrit de una gran persona, amiga i companya de professió que ha tingut el valor, juntament amb un equip de persones honestes i clares, de plantar cara als grans de la política catalana. Amb el seu vist i plau, penjo aquest escrit al bloc perquè estic orgullosa d'ella.

O dignifiquem la política, o s'ens cruspiran vius.

Va per a tu, Marta.

Hi ha uns quants personatges que es pensen que el món és seu, que en són els amos i que poden fer i desfer al seu gust.
Els nostres governants no són honestos ni amb els seus votants ni amb la ciutadania. Van a la seva i trepitgen el que es trobin pel camí.
El nostre president no estima Catalunya. Està destruint un dels millors sistemes públics de salut de tot Europa. Està reduint a mínims el sistema educatiu, peça clau pel futur de Catalunya.
Poden parlar clar d'una vegada, senyors amos de l'univers? Poden baixar a la terra, al costat de totes nosaltres, les formiguetes, i ensenyar-nos tots els excels dels nostres diners?
Poden ser humils i reconèixer que s'estan equivocant? Poden rectificar, ser transparents i deixar-se de tanta opacitat i 'pressumptes' robatoris dels nostres diners? Poden? Poden? Poden deixar de ser falsos, senyors que es creuen amos de l'univers, i dir la veritat?
Em sembla, senyors, em sembla, senyor president Mas, que vostès han arribat a un nivell de ceguera que han oblidat els seus orígens: la humanitat.
Els demano que, pel futur d'aquest país, pel futur de totes i tots, pels nostres fills, pels nostres pares, per totes les persones, pengin la destral de l'austeritat i mirin els ulls d'un poble que vol viure tranquil i en llibertat.
Que mirin als ulls d'un poble que lluita per tenir una feina digna, una vivenda digna, una sanitat digna, una educació digna...
Senyor Mas, miri als ulls dels catalans i, si té valor, segueixi amb els seu discurs currull de 'pressumptes' mentides.
Si vostè se sent president d'aquest país, demostri que l'estima. No segueixi enfontsant-lo en la misèria.
Quan vulgui, en parlem. Jo ja fa temps que li he enviat una video-carta. Vostè a mi no m'ha dit res. Ni a ningú. Parlem? Jo no tinc por, no tinc res a perdre, vostè? Jo vull treballar per Catalunya, vostè?
Lluitaré amb totes les meves eines pel futur de totes les persones d'aquest país. No pararé. Escolti més a Arcadi Oliveres, a Joseph Stiglitz, a Àngels Martinez Castells, a Esther Vivas Esteve, a Clara Valverde, a Marta Afuera Pons, a Ada Colau, a David Vidal a Albano Dante... Llegeixi sempre La Directa, el blog de Dempeus Salut Pública, a Cafeambllet Noupapereditors... i no s'escolti tant a Boi Ruiz, Felip Puig i tot el seu sèquit, ni manipuli tant La Vanguàrdia, TV3, etc...
Sigui tolerant, escolti la ciutadania. Sigui valent, rectifiqui. Sigui un bon català, un bon ciutadà del món, treballi per forjar un futur just per totes les persones.
(Ja no sé de quina manera hem de dir les coses perquè li arribin de veritat. No pot ser que ens ignori d'aquesta manera més temps. Parli amb Els Mossos, ells tenen la meva fitxa en regla. Allà hi ha el meu DNI, mòbil, fixe, adreça postal, adreça paterna, mail, mail alternatiu, grup sanguini, tira cromossòmica, número de compte bancari (ètic), la meva nòmina, facebook, twitter, youtubes varis que li he enviat, tot... també saben que avui m'he menjat el primer carbassó que he collit del meu petit hortet (això ja no m'ho treu ningú). Senyor president, sap on trobar-me. Ens posem a treballar?


http://www.cafeambllet.com/press/

dissabte, 2 de juny de 2012

Preguntes

A veure si em podeu contestar aquestes preguntes:
Que creieu que és millor, invertir en AVE o amb trens de rodalies?
Quants cops feu servir l'AVE a l'any? I rodalies?
Per exemple, la línia de Puigcerdà no hi ha manera que es faci la doble via encara que hi ha gran quantitat d'usuaris que utilitzen aquest servei.

Que creieu que es millor, invertir en gasoductes, xarxes electriques o en energies renovables: plaques solars, energia eólica, ...?

Que creieu que és millor, ajudar als bancs amb diner públic o ajudar a les famílies?

Que creieu que és millor, invertir en escoles concertades o en escoles públiques?

Que creieu que és millor, incentivar la sanitat privada o invertir en la sanitat pública?

Que creieu que és millor, una catalunya independent o una catalunya sotmesa al regim represiu de l'espanya pepera?

Que crieu que és millor, seguir alimentant institucions i serveis oficials duplicats o dinamitzar a les petites empreses i als autónoms?

Que creieu que és millor, seguir pagant als aturats amb impostos públics o buscar-los feina?

Podem seguir així fins al'infinit i més enllà com deia l'astronauta de Toy Story.
Reflexioneu i contesteu, amics meus.
També podeu plantejar altres preguntes similars que segur que n'hi han moltes.



Per cert, aquesta imatge és de una web http://www.latrinchera.org/foros/showthread.php?28673-Arizona-es-y-ser%C3%A1-siempre-Mexicana-Por-la-libre-determinaci%C3%B3n-de-nuestro-pueblo

Sembla que a Arizona també volen l'autodeterminació. És curiós.

La gallina dels ous d'or

La meva reflexió sobre la política és que estem governats per polítics ignorants, incultes, mediocres i que no veuen més enllà del seu nas.
Un altre reflexió que faig és: perquè la gent que realment diu coses interessants i que te idees innovadores i socialment justes no està governant. Pot ser és perquè no necessitem polítics que ens governin. O sigui, per tenir persones de la calanya política que tenim, val més que anem a una anarquia absoluta.
La justícia no es justa, la riquesa està injustament repartida i els ciutadans modestos sobrevivim com podem.
Cada cop hi han més persones amb problemes econòmics, degut a una mala gestió dels "caps pensants" i aquests es retiren un cop han fet la seva feina nefasta, a llocs paradisíacs amb fortunes fetes amb mètodes pocs clars i com que no es demanem responsabilitats, qualsevol amb valors poc clars pot fer i desfer el que li dona la gana.
La política serveix per a les persones, els partits polítics, els sindicats serveixen a les persones. Els representants de les Institucions estan perquè algú els hi ha posat, amics i amiguets, parents i altre fauna depredadora de la societat, i amb això no vull menysprear als autèntics depredadors com son els felins i altres carnívors.
Senyors i senyores, l'especie humana tenim un repte: demostrar que ens mereixem seguir vivint al planeta. Si no superem aquest repte, estem condemnats a l'extinció.
Sabeu el compte de la gallina dels ous d'or. El seu amo estava content, doncs cada dia la gallina li posava un ou d'or i així tenia suficient per viure, fins que l'ambició el va poder i va matar la gallina per extreu-re tots els ous de cop. i Oh sorpresa. La gallina no tenia cap ou d'or a dins, amb la conseqüència de que al seu amo, se li va acabar la moma.
Senyors banquers, polítics i altra fauna indesitjable, si destruïu a la classe mitjana, també un enfonsareu en la misèria, per tant feu el favor de cuidar-nos i tenir-nos contents, sinó també se us acabarà la moma com al noi del compte.

Les Franqueses es mou

La comunitat educativa de Les Franqueses hem sortit al carrer sota el lema de "Les Franqueses es mou".
Pares, mares, avis i avies, alumnes, mestres, tots units per defensar els nostres drets com a ciutadans.
Ja ens hem cansat de ser ciutadans passius que anem veient com dia a dia, s'ens retallen els nostres drets i l'accés als drets bàsics.
Retallades en educació, retallades en sanitat, en serveis socials, en ajuts a famílies modestes.
"No hi han diners" ens diuen. No hi ha diners?
Ens menteixen, els diners hi son per ajudar als bancs, per construir infraestructures innecessàries i que destrueixen el medi ambient, per engreixar les panxes dels rics i per desnonar i jutjar a les famílies que sobrevivim com podem.
A Espanya som els que tenim més kilòmetres d'AVE d'Europa i els que menys invertim en educació.

La concentració, organitzada per les AMPA, amb el vist i plau de les famílies, ha sigut multitudinària.
La marea groga s'ha estes a les Franqueses. Sembla que els polítics locals s'han adonat que no fem broma i que ja no val el dir: " això no em toca".
Senyor alcalde, senyora regidora, ...Prou de fer el paperina, prou de guardar les aparences i fer veure que no passa res. La política local te molt a dir i a fer al respecte, ja que és la política mes propera a la ciutadania i amb el que es més fàcil parlar i que ens escoltin.
Catalunya s'enfonsa i nosaltres ens ho anem mirant com sinó anés amb nosaltres. S'ha acabat!!!!

Un país que no inverteix en educació és un país sense futur. El nostre present ja es prou magre com que a sobre, retallant ensenyament públic, hipotequem el nostre futur.
Les AMPA de Les Franqueses ens sentim desemparades i volem que s'escolti la nostra veu. Som els representants de les famílies, els usuaris de l'ensenyament i creiem que som els que podem realment decidir el que volem per nosaltres i pels nostres fills.
Hem demanat un Consell Escolar Municipal urgent per parlar del tema retallades i mapa escolar, ja que cada curs hi ha algun problema amb alguna escola, doncs la oferta inicial es canvia cada any, aquest any es hi ha tocat al Bellavista-Joan camps i Joan Sanpera, que, com si fos una partida d'escacs, han mogut fitxa i una línia, que tenia que anar al Bellavista-Joan camps ha anat per art de màgia al Joan Sanpera. Creiem que aquesta decisió ha sigut poc encertada ja que perjudica a les dues escoles.

Volem un mapa escolar amb cara i ulls, i una Oficina Municipal d'Escolarització, on hi han representants de les AMPA, per que podem parlar abans que estigui tot decidit. S'ens ha convocat a una reunió sobre el tema, però ara no sabem si cal ja que la decisió ja està presa.
Fins ara, no s'ens ha fet gaire cas. Esperem que, a partir d'ara, senyora regidora, es prengui seriosament la seva feina, es posi les piles i estigui a l'altura de les circumstàncies. El seu partit es el que està governant actualment a Catalunya, o sigui, que, reflexioneu, senyor alcalde, senyors regidors: el que actualment interessa al poble, no és el que passi amb el Falgar o amb el Centre Cultural, ni que sortim a VOTV, el que volem el gran gruix de ciutadans del nostre poble es viure tranquils, tenir una feina i uns ingressos dignes que ens permetin arribar a final de mes., que poguem portar als nostres fills a l'escola i que sapiguem que reben una bona educació amb els recursos necessaris, que si tenim un problema, ens trobem recolzats per les institucions, que si no podem arribar a fi de mes, poquem tenir ajuts suficients com per tirar endavant dignament, això és el que volem, senyors regidors. I per això paguem uns impostos.
Vaig una crida a tots els que empleneu les cadires de la sala de plens, que us deixeu de picabaralles inútils entre vosaltres, sobre qui te raó, sobre si el meu partit és millor que el teu, ...Els jocs infantils, deixeu-los pels nens, els adults hem de ser seriosos i si hem de jugar, han de ser jocs participatius i justos on no hi hagin trampes. Deixeu de mirar-vos els uns als altres i mireu tots cap a la mateixa banda, cap a nosaltres, els ciutadans que som els que us hem votat i no oblideu que si esteu on esteu és gràcies a nosaltres.
Teresa Bruach, ciutadana "molt indignada"

LLUIS COMPANYS

LLUIS COMPANYS
Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres

EL MEU GAT

Les meves tortugues