Morir a Espanya, surt ara més car que mai. La pujada de l'IVA aplicat a aquests serveis va passar al setembre del 8% al 21%, la qual cosa ha encarit els serveis. Davant la dificultat de moltes famílies de fer front als pagaments les grans empreses del sector ja ofereixen plans de finançament.L'increment de l'IVA, que encareix uns 300 euros de mitjana els funerals i que converteix a Espanya al país amb l'IVA més alt d'Europa per a aquests serveis. Actualment el cost mínim d'un funeral bàsic no baixa dels 900 euros, encara que la despesa mitjana es situa en els 3.700 euros.
En línies generals, i encara que amb fortes diferències entre províncies, ciutats, i fins i tot dins de la mateixa població, podem calcular les següents despeses:
• Tanatori : Si s'utilitza solament la sala de la vetlla, uns 325 euros com a mitjana.
• Fèretre: no menys de 660 euros, encara que pot ser el doble en algunes províncies.
• Cotxe fúnebre: No menys de 145 euros.
• Condicionament del cadàver: Uns 95 euros.
• Flors: Una corona comuna, amb clavells, crisantems i algun gladiol, supera els 130 euros, encara que en algunes funeràries pot superar els 150 euros.
• Esquela en un periòdic: Depèn del diari, de la província i del dia de la setmana triat. Com a mínim, uns 270 euros.
• Servei religiós: uns 75 euros.
• Instal·lació d'una taula de signatures: uns 43 euros.
Fa dècades, les persones morien a la seva casa, envoltades de la seva família, inclosos els nens, amics i veïns. L'acte de morir era, per tant, un fet assumit des de la més tendra infància. Des de nen, es presenciava la mort dels sers estimats, es coneixia la seva existència i també la forma en què cadascun es preparava per morir, per afrontar el comiat, moltes vegades amb dolor.
La
societat d'avui posa molta èmfasi en els aspectes vitals i en la
joventut. La vellesa i la mort queden relegats a un segon pla.
L'actitud social davant la mort és, per tant, de rebuig
i ocultació. En aquest sentit, la mort s'ha convertit en un acte
sanitari, controlat pels hospitals i per les funeràries.
El canvi d'hàbits és també palpable per a les empreses de serveis funeraris. Avui no es vol el mateix enterrament per a un familiar que fa deu anys. Qualsevol poble, quan passi de 500 o 1.000 habitants té el seu propi tanatori perquè "ja no volem vetllar els cadàvers a casa". Aquesta necessitat de rebre a la família i amics en un lloc aliè ha fet que les empreses funeràries ofereixin tot tipus de serveis, des de música, a catering dins de les sales, i fins a un sistema de SMS per enviar condolences personalitzades als familiars.
També el dol és considerat avui com un "costum obsolet", arrelat només en el mitjà tradicional i els funerals solen ser breus i la cremació és cada vegada més freqüent.
El canvi d'hàbits és també palpable per a les empreses de serveis funeraris. Avui no es vol el mateix enterrament per a un familiar que fa deu anys. Qualsevol poble, quan passi de 500 o 1.000 habitants té el seu propi tanatori perquè "ja no volem vetllar els cadàvers a casa". Aquesta necessitat de rebre a la família i amics en un lloc aliè ha fet que les empreses funeràries ofereixin tot tipus de serveis, des de música, a catering dins de les sales, i fins a un sistema de SMS per enviar condolences personalitzades als familiars.
També el dol és considerat avui com un "costum obsolet", arrelat només en el mitjà tradicional i els funerals solen ser breus i la cremació és cada vegada més freqüent.
Últimament,
he tingut que anar al tanatori per mort de familiars de companyes o
companys. Trobo molt dur, que la família, estigui allí tot el dia,
fins que arriba l'enterrament, aguantant visites i més visites de
gent i més gent. Deuen acabar esgotats. Prou
pena tens que, a sobre, has d'aguantar totes les condolences
de les visites. Però és la costum.
Quedaria
estrany que una persona es morís i no se li faci, ni vetlla, ni
cerimònia d'enterrament, ni funeral, religiós o no, ja que de fet,
el mort, tan se li fot, doncs “ha passat a millor vida”. Per
tant, la conclusió és que
tots els ritus funeraris es fan pels vius, pels
que quedem, plorant i sentint la pèrdua de l'ésser estimat, que ja
no tornarem a veure. Necessitem acomiadar-nos d'alguna manera, i per
això ens hem inventat tota aquesta parafernàlia dels ritus
funeraris.
Jo,
he donat el meu cos a la ciència. Quan em mori, algun familiar
trucarà a la UAB, em vindran a buscar, i els estudiants de medecina,
em diseccionaran i aprendran alguna cosa amb els meus tendons, les
meves vísceres i els meus ossos.
Tornant
a l'aspecte econòmic, penso que és trist que moltes famílies no tenen ni per
menjar, i han de pagar per la mort d'un familiar.
M'he assabentat que l'Ajuntament del meu poble es gastarà uns milers d'Euros per ampliar el cementiri. Em sembla molt "heavy". Estic indignada.
Un
dia d'aquests penso anar a una funerària que m'informin, si em puc
saltar alguns passos i que em surti l'enterrament més barat: Quan
val que et vinguin a buscar i et cremin directament, sense vetlla ni
corona, ni capellà, ni cementiri?.
Ja
us ho explicaré quan ho faci. Salut lectors.
Ah, per cert, "carpe diem" ja que "tempus fugit".
