dijous, 24 de març de 2011

Les meves frases

La clau per ser hàbil en una disciplina no és practicar-la quan surt bé, sinó tornar a intentar-ho quan surt malament.

Avui he llegit aquesta frase i he estat reflexionant. 

Ja sabeu que una cosa porta a l'altre i les associacions d'idees porten a acabar pensant amb altres assumptes que sembla que no tenen res a veure amb el pensament inicial.
Molts cops a la vida hem fet alguna activitat que no ens ha sortit bé a la primera i ens hem dit: "Jo no serveixo per això". I ja no ho hem intentat més, pot ser que oblidem aquest fet o pot ser que sempre ens quedi aquell regust de que ho podríem haver fet d'un altre manera. Segurament si ho seguim fent, podriem acabar fent-ho molt bé. o no, qui sap. Està bé fer les coses per realment vols fer-les sense esperar un resultat.

Qué és més important? el viatge o l'arribada?. Pot ser tot és el mateix, qui sap.

Tots ens mereixem una segona oportunitat, i si cal, una tercera, o una quarta, i el cert és que no podem esperar que ens les donin, és millor anar-les a buscar.
Quants cops hem desitjat molt una cosa i quan le hem tingut no sabem que fer amb ella i hem deixat que es malmeti?

Això em fa pensar en el conte de l'Aladí i els dessitjos.
Qué fariem si aconseguissim tot allò que volem? A lo millor ens adonaríem  que realment no ho volíem. Les expectatives son molt poderoses i ens hi podem perdre. 
Primer valorem el que tenim, ja que igual estem desitjant coses que ja tenim i no ho apreciem. Busquem al nostre entorn.


També crec en la importancia de canviar el pensament del: "si no fos" o "ja és massa tard" per "JO PUC", "ARA ÉS EL MOMENT IDEAL". Això sí que podem triar-ho, som amos del nostre pensament i podem pensar el que volem.
El que passa és que també pensem idees que ens han inculcat des de fora. Allò que diuen els psicòlegs del passat. "Si de petit et deien que.... ara de gran...."
Jo decideixo normalment pensar que sí que puc, si realment ho vull i em compensa l'esforç per aconseguir-ho. Si no ho faig és per que no m'interesa suficient i reflexiono sobre si el que vull fer és per a mi mateixa o m'ho imposa la societat que m'envolta.
Quin son els meus valors? Els meus valors reals, des de dins, no el que diu la meva família o els meus amics o companys.
I la por. La por ens protegeix dels perills, i,... qué és un perill per a mi?
Un perill és pensar que no estic capacitat per fer el que realment vull fer.
Quants cops hem tret forçes en una situació límit i hem salvat la pell a l'ultim moment?.
Tot està a la nostra ment. La realitat és subjectiva. La realitat és la que és, el que canvia és la meva percepció d'aquesta realitat.
Realment cal que ens arrisquem tan per a provar del que som capaços?
És una decisió personal i intransferible.
Jo respecto als que les veuen passar, ara, jo prefereixo llançar-me a veure que passa.
Com diu en  Punset:


"Realment hi ha vida abans de la mort?"


També hi ha aquella frase que diu:

"Vigila amb el que vols que pot ser que es compleixi".

Molts cops la vida ens dona el que desitgem i ens ho pot donar de moltes maneres. Cal està alerta, i ser conscients del tema ja que les oportunitats van passant i les hem d'agafar al vol.
Sí, sí, em direu, "Mai és tard", val, val, però "temps is fugit".




Jo tenia una amiga que sempre deia:

"Et penedeixes més del que no has arribat a fer, 
que del que has fet"

Reflexionant sobre això, per a mi és ben cert, ja que si penso amb coses que he fet al passat i no han anat gaire bé, ja sé que ho he fet, i les coses que vaig pensar en el seu moment i que no vaig fer, penso: "Que hagués passat si les hagués fet?
 I vosaltres, qué en penseu?


Per a acabar, us regalo amb una frase que jo em dic sovint:

"Teresa, concedeix-te serenitat per acceptar les coses que ja estan bé, valor per canviar aquelles
que vols canviar i saviesa per reconèixer la diferencia".


diumenge, 20 de març de 2011

La meva ferrada

Una via ferrada és un itinerari tant vertical com horitzontal situat a una paret rocosa, equipada amb diversos materials: claus, grapes, passamans, cadenes, ponts penjants i tirolinas, destinades a facilitar la progressió i optimitzar la seguretat de les persones que la utilitzen i que permeten arribar amb seguretat a zones de difícil accés per a senderistes o no habituats a l'escalada.
El dissabte 19 de març vaig anar amb una colla a fer una ferrada. Vam anar a Centellas, a la ferrada de Les Baumes Corcades.
És una via molt popular, hi han trams més difícils i altres mes fàcils.
Nosaltres vam fer un primer tram que és una pujada curta però intensa, per fer boca, i un segon tram horitzontal, i llarg en que en alguns llocs, tenies que fer mans i mànigues per tirar endavant.
Un cop ficat amb tots els estris que al mig de la pujada, me'n adono que tan sols depenc de les meves forçes. M'exigeixo una màxima concentració per anar endavant, i en el meu cervell tan sols hi ha un pensament: jo puc, jo puc,...
Em vaig adonar que la concentració mental és més important que la preparació física, tot està a la meva ment.
Era una activitat que feia per primer cop sense cap preparació prèvia, i la vaig fer, i em vaig divertir molt.
Ès una meditació, ja que estàs tan concentrat amb cada pas que fas que no tens lloc al cap per res més.
Un altre punt és l'instint de supervivència: és molt potent. Sóc conscient de que estic en un lloc de perill però no tinc consciencia de perill perque confio en els estris de seguretat i confio en mí mateixa.
Son unes sensacions que recomano, viure-les ja que transmeten molta energia i potencia.
"Si puc fer una ferrada, puc fer qualsevol cosa que em proposi"
Altres punts son, el contacte amb la montanya, la roca, sòlida i forta, la natura que m'envolta, l'aire que respiro, les vistes que es veuen des d'allí dalt, la inmensitat del cel i del paisatge, les cases i els cotxes es veuen petits, i la gent son com formiguetes si es que les veus.
També em vaig adonar que les persones que han montat la ferrada, amb les escales, les cordes, i els itineraris saben el que es fan, ja que de cop et trobes que no tens on agafar-te però de sobte comences a mirar i trobes una roca on agafar-te o un sortint de la mateixa roca on hi pots posar el peu.
Màxima concentració per saber cada pas que fas, ara m'asseguro, ara poso el peu, ara la mà, ara trec un ganxo, i el canvio de lloc, si em canso em quedo penjada una estoneta,...poc a poc i a disfrutar que la vida i el temps va passant.
 Com diu l'Eduard Punset:
Hi ha vida abans de la mort?
I tan que n'hi ha. A viure doncs que el temps passa i no es pot tornar enrera.
Aquí em teniu aconquerin el primer tram.

I pujant per les roques





dilluns, 7 de març de 2011

CARNESTOLTES

Dissabte vam fer la rua de carnestoltes amb els Til·lerians i, sorpresa, vam guanyar el primer premi.
Som Gosp-pel-til·ler, o sigui, un grup de Gospel.
Ens vam tirar tot el camí, amb una marxa increible. Jo crec que per aixó, vam guanyar, perque erem els més marxosos de la rua.
Mira si estem animats que volem fer un grup de Gospel de veritat, i un grup de teatre.


Aqui teniu la Tilèria, una beguda energètica que quan la beus tens ganes de canya com a mínim un cop al mes.

dimarts, 1 de març de 2011

CANVI D'ANY

Ja estem a març. Com passa el temps!!!
Pels nens, setmana blanca i pels pares setmana negra, els més afortunats son a esquiar o de viatge, els menys estem treballant i els que encara tenen els nens petits, col·locats amb familiars avis, i altres.
Aquest cap de setmana, és carnestoltes, i toca disfressar-se. Jo ja ho faig tot l'any, però aquests dies em disfresso de cantant de gospel amb una rua que hem organitzat els til·lerians.
La setmana vinent organitzem una caminada amb via ferrada inclosa. L'altre és el meu aniversari, l'altre fem una bicicletada, l'altre anem a Montserrat, a Sant Miquel del Fai, ...
Si penso amb tanta activitat em canso, però si no hi penso i ho faig em diverteix-ho molt.
És curios, ja que quan menys penso amb les milers de coses que faig, més en faig, m'enteneu??

Sabeu el qué és una via ferrada?
  És com escalar però no és escalar, o sigui, és com caminar, però enganxat amb un arnés i unes cordes ja que si no, et fots de cap i et trenques coll i barres, però al mateix temps és segur, sempre i quan prenguis les mesures de seguretat adients.
Ara , el més important és que no tinguis vertigen, perque si entens, ja l'has c.g.t.
En els propers dies ja us anirè explicant les meves experiencies amb la rua i les vies ferrades.

LLUIS COMPANYS

LLUIS COMPANYS
Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres

EL MEU GAT

Les meves tortugues