diumenge, 20 de març de 2011

La meva ferrada

Una via ferrada és un itinerari tant vertical com horitzontal situat a una paret rocosa, equipada amb diversos materials: claus, grapes, passamans, cadenes, ponts penjants i tirolinas, destinades a facilitar la progressió i optimitzar la seguretat de les persones que la utilitzen i que permeten arribar amb seguretat a zones de difícil accés per a senderistes o no habituats a l'escalada.
El dissabte 19 de març vaig anar amb una colla a fer una ferrada. Vam anar a Centellas, a la ferrada de Les Baumes Corcades.
És una via molt popular, hi han trams més difícils i altres mes fàcils.
Nosaltres vam fer un primer tram que és una pujada curta però intensa, per fer boca, i un segon tram horitzontal, i llarg en que en alguns llocs, tenies que fer mans i mànigues per tirar endavant.
Un cop ficat amb tots els estris que al mig de la pujada, me'n adono que tan sols depenc de les meves forçes. M'exigeixo una màxima concentració per anar endavant, i en el meu cervell tan sols hi ha un pensament: jo puc, jo puc,...
Em vaig adonar que la concentració mental és més important que la preparació física, tot està a la meva ment.
Era una activitat que feia per primer cop sense cap preparació prèvia, i la vaig fer, i em vaig divertir molt.
Ès una meditació, ja que estàs tan concentrat amb cada pas que fas que no tens lloc al cap per res més.
Un altre punt és l'instint de supervivència: és molt potent. Sóc conscient de que estic en un lloc de perill però no tinc consciencia de perill perque confio en els estris de seguretat i confio en mí mateixa.
Son unes sensacions que recomano, viure-les ja que transmeten molta energia i potencia.
"Si puc fer una ferrada, puc fer qualsevol cosa que em proposi"
Altres punts son, el contacte amb la montanya, la roca, sòlida i forta, la natura que m'envolta, l'aire que respiro, les vistes que es veuen des d'allí dalt, la inmensitat del cel i del paisatge, les cases i els cotxes es veuen petits, i la gent son com formiguetes si es que les veus.
També em vaig adonar que les persones que han montat la ferrada, amb les escales, les cordes, i els itineraris saben el que es fan, ja que de cop et trobes que no tens on agafar-te però de sobte comences a mirar i trobes una roca on agafar-te o un sortint de la mateixa roca on hi pots posar el peu.
Màxima concentració per saber cada pas que fas, ara m'asseguro, ara poso el peu, ara la mà, ara trec un ganxo, i el canvio de lloc, si em canso em quedo penjada una estoneta,...poc a poc i a disfrutar que la vida i el temps va passant.
 Com diu l'Eduard Punset:
Hi ha vida abans de la mort?
I tan que n'hi ha. A viure doncs que el temps passa i no es pot tornar enrera.
Aquí em teniu aconquerin el primer tram.

I pujant per les roques





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LLUIS COMPANYS

LLUIS COMPANYS
Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres

EL MEU GAT

Les meves tortugues