dimarts, 16 de febrer de 2016

Nena, deixa'l!!!

Nena, deixa aquest home que et domina, que et fa patir.
No confonguis l'amor amb la possessió, no confonguis la tendresa amb el desig, no confonguis la gelosia amb l'estimació.
Si un noi et diu que no pot viure sense tu, fuig el més depresa que puguis, si un noi et diu que et necessita, allunya't ràpidament, si un noi et diu que ets la llum de la seva vida,  gira't d'esquena i corre, corre, i oblida't d'ell abans que sigui massa tard.
L'amor ha de ser felicitat i llibertat, confiança i respecte. L'amor que et fa patir, no és amor, es un altre cosa, i, creu-me, millor que ho deixis estar. 
No necessites cap home per ser feliç. No necessites cap home per fer res, res, absolutament a la vida. Tot el que vulguis fer, ho pots fer sola, o amb els veritables amics i amigues que t'envolten.
Prou víctimes hi ha de la violència masclista. No siguis tu, una d'elles.



Abans que sigui massa tard. 
Nena, deixa'l!!!!

dissabte, 13 de juny de 2015

Negociacions polítiques

Ara que ja s'ha acabat tot, per fi puc explicar les meves sensacions sobre un fet que m'ha afectat de ple: estic parlant de negociacions polítiques per arribar a un pacte amb el propòsit de governar a nivell municipal.
Les negociacions eren entre 3 partits d'esquerres del qual jo formo part de un d'ells. Sí, ja se, no soc neutral però ho intentaré.
Nosaltres érem la força més votada dels tres, per tant ens tocava moure fitxa primer.
Convoquem reunió i comencem a parlar, al principi, tot anava sobre rodes, semblava que estàvem d'acord en la manera com funcionaríem: vam proposar regidories transversals, treballant en comú per agilitzar processos i per fer un treball més àgil. Altres punts que van anar sortint, també coincidíem, i vam sortir de la primera reunió molt satisfets.
La segona reunió ja eren temes de programa, i aquí ja ens vam entrebancar. Pels que no ho sabíeu, el tema de territori és molt important a nivell municipal. Hi ha molts interessos creats, tan per part dels polítics que decideixen, com pels possibles afectats a la zona on
s'ha d'actuar, a part que les arques municipals, estan buides i a sobre amb deutes, per tan, s'ha de vigilar molt on inverteixes els pocs diners que hi ha.
Poc a poc, i entre uns i altres, van començar a créixer les desconfiances, no entre tots si no entre alguns, i de mica en mica les actituds de uns i altres cada cop més cautes, van anar enverinant les reunions.
Des de un principi, vam dir que es parlés de totes les desavenençes a la taula i que si decidíem treballar junts durant 4 anys, hauríem de confiar entre nosaltres.
En aquest sentit, nosaltres tenim avantatges ja que venim d'una confluència amb gent de varis grups polítics, fem assemblees constantment, i estem molt acostumats a negociar i a escoltar i a respectar opinions diverses.
Finalment, un dels grups va dir que parava i que ja no volia negociar més. Nosaltres vam decidir que els que quedàvem érem insuficients per formar govern, i colrí, colrà, la negociació es va acabar.
Les responsabilitats son de tots:
1. nosaltres per no saber aconduir les diverses situacions que s'anaven presentant, i per permetre alguna actitud fins i tot una mica irrespectuosa.
2. El grup que va marxar primer, per no voler cedir ni un pel en alguns punts que nosaltres els hi havíem ja facilitat, i per que un del negociadors no és aigua clara.
3. El grup que va quedar, per la seva actitud fatxenda i per no portar els deures fets a les reunions.
La cosa ha quedat, que entre ells dos hi ha una clara desconfiança, i nosaltres en vista del èxit, tampoc ens podem refiar massa de gent que no parlar prou clar i que amaga informació.
Un altre assumpte és que els partits polítics reben consignes des de les seves cúpules i no
son totalment lliures a l'hora de decidir. Nosaltres aquest problema no el tenim perquè no tenim ningú a sobre nostre.
L'assumpte és que, com que nosaltres no ens hem entès, governarà la dreta un altre cop, i això afecta a tot el municipi, i a les persones que hi viuen.
Bé, el que he tret d'aquesta experiència és que les negociacions no son fàcils, hi ha la tendència de mirar cap a un mateix en lloc de pel bé comú, i que les pors i les desconfiances fan molt mal.
I que, a les persones encara ens queda molt per aprendre i per evolucionar, o com diu L'Eudald Carbonell, antropòleg, "encara estem en fase de humanització".
Fins la propera.
http://webphilosophia.com/estrategia/wp-content/uploads/2013/10/centrarse-en-intereses-foto.jpg

LLUIS COMPANYS

LLUIS COMPANYS
Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres

EL MEU GAT

Les meves tortugues