dimarts, 13 de març de 2012

METGE, INFERMERA, MESTRE,...


Per sort o per desgracia, pertanyo a una de les professions que es diuen”vocacionals”.
Digueu-me les que primer us venen al cap: “metge, infermera, mestre”, actor, ballarí, pintor, escultor,...i para de comptar.
Us doneu compte: son professions de “les 3 maries”: sanitat, cultura i educació.
La societat, en general, dona per suposat que com que fem el que ens agrada, no cal que tinguem gratificacions econòmiques gaire grans, i realment així és. Coneixeu algun mestre multimilionari i que faci de mestre? I alguna infermera? Metges, n´hi ha algú que s'ha fet famós i ric, practicant la seva professió, però seria un cirurgià plàstic ja que un cirurgià general que opera càncer de colon no es pot fer ric, doncs, tothom té dret a ser operat de càncer, però la cirurgia plàstica és opcional.
Ah, això està molt be, però... i si tots els cirurgians que operen càncer de colon es volguessin fer rics i no operessin sense unes condicions laborals dignes, seria terrible!!!!! Han d'operar encara que no cobrin, és el seu deure, per això han estudiat medecina, per salvar vides, i no per fer-se rics.
Que vol dir això? Que hi han professions per fer-se ric i altres que no?
L'Amancio Prada s'ha fet ric venent roba, en Bill Gates amb el sector informàtic... el senyor IKEA venent mobles,...I els banquers i altres professions de mal viure... Em pregunto si ser banquer és vocacional, i agent de borsa, i polític corrupte, primer ets polític i després corrupte? Amb aixó no vull desmerèixer la professió de polític: jo tinc amics polítics que son “bellíssimes” persones, però ells tenen una professió: fusters, lampistes, ...Pot ser hi han professions que corrompen més que altres: si ets banquer i estàs tot el dia remenant diners, et donant ganes de quedar-te'ls, jo treballo amb persones malaltes i algun cop me les emporto a cas, no físicament es clar però sí dins el cor, igual que els mestres s'emporten el alumnes a casa, i els exàmens també.
Tornem al principi...
Amb els professionals de la cultura no m´hi ficaré ja que és un mon desconegut per a mi, però sí que vull parlar del que jo conec: sanitat i educació, i els professionals que estem a dalt del carro.
Les nostres feines son unes feines de” més de 8 hores” ja que ens les emportem a casa. Nosaltres treballem amb “persones”, cada dia ens enfrontem amb situacions que posarien els pels de punta a altre gent.
En el cas dels sanitaris: gent malalta, amb por, famílies nervioses, exigents, que pensen que tenim una clau màgica que pot curar tots els mals, i sinó ho fem ens jutgen sense pietat, i si ens equivoquem, ens empareden directament.
I els pobres mestres!!!!, no son mes afortunats que nosaltres. Han d'estar tot el dia davant de un públic molt exigent i espavilat que reclama atenció contínuament i que molts cops, el mestre voldria que la terra se l'empasses. Però això no pot passar, perquè els mestres ho fan perquè els hi agrada, i a sobre cobren. Que més vols!!!!!!!!!
I els pares i mares, criticant la gestió dels mestres: a casa el meu fill fa el que vol, però a escola no!!!
L'escola supleix molts cops les carències educatives que els nens i nenes no tenen a casa. “ poseu deures als nens per que si no es posen a jugar amb la Play i el facebook i no fan res de profit, i jo com a mare o pare vinc molt cansat de treballar i no puc estar amb el “nanu”. Tinc que descansar amb el meu ordinador, o la meva tele o, el que sigui!!!
Per fer medecina, has de treure a la selectivitat una nota de 8 i més, has d'estar 6 anys estudiant i tens un títol que no et serveix de res si no fas el MIR, que son 5 anys més. Quan acabes el MIR ja quasi tens 30 anys, i et donat un contracte ruïnós, que cobres poc i treballes molt, i si estàs a un hospital, a sobre fas guàrdies, que és el pitjor que hi ha: treballar 24 hores seguides, i més si cal.
Les infermeres, el mateix que els metges, però sense estudiar tans anys, però igual de p........xades.
No se si els meus companys metges i mestres i infermeres estaran d'acord amb mi, però el cert és que ens sentim poc valorats: que té en Messi que no tinc jo: ell juga molt be a futbol i marca gols, però si un dia estàs malalt, no et salvarà la vida i nosaltres sí, i no educarà als teus fills, ell només juga a futbol,...per que està tan valorat, com a professional i econòmicament i jo no.
Jo soc una infermera vocacional i ell és un futbolista professional, i també disfruta jugant a futbol, per tan, perquè cobra ell tants diners i jo no.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LLUIS COMPANYS

LLUIS COMPANYS
Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres

EL MEU GAT

Les meves tortugues