Digueu-me les que primer us venen al
cap: “metge, infermera, mestre”, actor, ballarí, pintor,
escultor,...i para de comptar.
Us doneu compte: son professions de
“les 3 maries”: sanitat, cultura i educació.
La societat, en general, dona per
suposat que com que fem el que ens agrada, no cal que tinguem
gratificacions econòmiques gaire grans, i realment així és.
Coneixeu algun mestre multimilionari i que faci de mestre? I alguna
infermera? Metges, n´hi ha algú que s'ha fet famós i ric,
practicant la seva professió, però seria un cirurgià plàstic ja
que un cirurgià general que opera càncer de colon no es pot fer
ric, doncs, tothom té dret a ser operat de càncer, però la
cirurgia plàstica és opcional.
Ah, això està molt be, però... i si
tots els cirurgians que operen càncer de colon es volguessin fer
rics i no operessin sense unes condicions laborals dignes, seria
terrible!!!!! Han d'operar encara que no cobrin, és el seu deure,
per això han estudiat medecina, per salvar vides, i no per fer-se
rics.
Que vol dir això? Que hi han
professions per fer-se ric i altres que no?
L'Amancio Prada s'ha fet ric venent
roba, en Bill Gates amb el sector informàtic... el senyor IKEA
venent mobles,...I els banquers i altres professions de mal viure...
Em pregunto si ser banquer és vocacional, i agent de borsa, i
polític corrupte, primer ets polític i després corrupte? Amb aixó
no vull desmerèixer la professió de polític: jo tinc amics
polítics que son “bellíssimes” persones, però ells tenen una
professió: fusters, lampistes, ...Pot ser hi han professions que
corrompen més que altres: si ets banquer i estàs tot el dia
remenant diners, et donant ganes de quedar-te'ls, jo treballo amb
persones malaltes i algun cop me les emporto a cas, no físicament es
clar però sí dins el cor, igual que els mestres s'emporten el
alumnes a casa, i els exàmens també.
Tornem al principi...
Amb els professionals de la cultura no
m´hi ficaré ja que és un mon desconegut per a mi, però sí que
vull parlar del que jo conec: sanitat i educació, i els
professionals que estem a dalt del carro.
Les nostres feines son unes feines de”
més de 8 hores” ja que ens les emportem a casa. Nosaltres
treballem amb “persones”, cada dia ens enfrontem amb situacions
que posarien els pels de punta a altre gent.
En el cas dels sanitaris: gent malalta,
amb por, famílies nervioses, exigents, que pensen que tenim una clau
màgica que pot curar tots els mals, i sinó ho fem ens jutgen sense
pietat, i si ens equivoquem, ens empareden directament.
I els pobres mestres!!!!, no son mes
afortunats que nosaltres. Han d'estar tot el dia davant de un públic
molt exigent i espavilat que reclama atenció contínuament i que
molts cops, el mestre voldria que la terra se l'empasses. Però això
no pot passar, perquè els mestres ho fan perquè els hi agrada, i a
sobre cobren. Que més vols!!!!!!!!!
I els pares i mares, criticant la
gestió dels mestres: a casa el meu fill fa el que vol, però a
escola no!!!
L'escola supleix molts cops les
carències educatives que els nens i nenes no tenen a casa. “ poseu
deures als nens per que si no es posen a jugar amb la Play i el
facebook i no fan res de profit, i jo com a mare o pare vinc molt
cansat de treballar i no puc estar amb el “nanu”. Tinc que
descansar amb el meu ordinador, o la meva tele o, el que sigui!!!
Per fer medecina, has de treure a la
selectivitat una nota de 8 i més, has d'estar 6 anys estudiant i
tens un títol que no et serveix de res si no fas el MIR, que son 5
anys més. Quan acabes el MIR ja quasi tens 30 anys, i et donat un
contracte ruïnós, que cobres poc i treballes molt, i si estàs a un
hospital, a sobre fas guàrdies, que és el pitjor que hi ha:
treballar 24 hores seguides, i més si cal.
Les infermeres, el mateix que els
metges, però sense estudiar tans anys, però igual de
p........xades.
No se si els meus companys metges i
mestres i infermeres estaran d'acord amb mi, però el cert és que
ens sentim poc valorats: que té en Messi que no tinc jo: ell juga
molt be a futbol i marca gols, però si un dia estàs malalt, no et
salvarà la vida i nosaltres sí, i no educarà als teus fills, ell
només juga a futbol,...per que està tan valorat, com a professional
i econòmicament i jo no.
Jo soc una infermera vocacional i ell
és un futbolista professional, i també disfruta jugant a futbol,
per tan, perquè cobra ell tants diners i jo no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada