La meva política

Venen les eleccions municipals. És important que totes participem i posem el nostre granet de sorra per fer un mon millor.
Tots som importants.
Jo també he decidit posar, no un granet sinó una tonada de sorra i formo part de una assemblea ciutadana per presentar-nos a les eleccions.
Un dia vaig decidir deixar de queixar-me i actuar. Em vaig donar compte de que hi han altres persones que pensen de manera similar a la meva i que també volen que les coses canviïn.
Estem en un moment convuls, de canvis, de buscar noves formes de comunicar-nos i de"crisi".
Crisis What crisis? És un disc de Supertramp del any 75. El títol és superactual.
La crisi és personal de cada un de nosaltres. És una crisi interior, personal, intransferible. A on ens portarà?
No ho sabem. El cert és que canviar està bé ja que quan estàs molt de temps amb la mateixa posició s'adorm la musculatura i les connexions neuronals.
A mi personalment, els canvis m'agraden. Està sempre a la mateixa postura em cansa.
Contínuament estic buscant noves formes de fer les coses, d'evolucionar, d'innovar, de tirar endavant encara que tingui el temps en contra.
L'altre dia mirava la lluna. Tota quieta al cel negre, però mai està quieta, cada nit la veiem amb una forma i una postura diferent. De vegades plena, a l'est, L'Oest, amagada pels núvols, radiant,...
Les dones, per assumptes hormonals, depenem de la lluna i ella ens influencia d'alguna manera, els nostre cicle menstrual va amb la lluna, i amb ell les hormones. Deu ser que per això és femenina.
I el sol, és masculí? A mi m'agrada molt el sol. Em dona energia, ganes de sortir al carrer, m'ompla d'alegria.
Tornem al principi, parlàvem de les eleccions. Podem triar creure que som importants i que el nostre vot conta. Si ningú anés a votar, què farien els polítics?. En realitat, tots som polítics ja que estem en una democràcia, i això implica que tots participem. Diuen que la democràcia és la menys imperfecta de les formes de govern. Si realment estiguéssim humanitzats del tot, no ens caldrien governants. Ens podríem autogovernar nosaltres mateixos.
El fet de que necessitem que altres ens governin i ens diguin els impostos que hem de pagar i com hem de fer les coses, demostra que no hem crescut prou, emocionalment. Tecnologicament som uns "cracks" i emocionalment hem evolucionat molt poc, uns més que altres. Seguim tenint les mateixes emocions que els nostres avantpasats: alegria, por, tristesa, ràbia.
El dia que poguem decidir quina emoció ens convé més en un moment donat, llavors podrem dir que ja som humans.
Vull acabar amb una frase de Charles Bukowsky:
La diferència entre una democràcia i una dictadura consisteix que en la democràcia pots votar abans d'obeir les ordres.
I una d'en Winston Churchill:
La democràcia és la necessitat de doblegar-se de tant en tant a les opinions dels altres.
Quina us agrada més?

A mi la que m'agrada és:
"Viu i deixa viure"