Hola, hi ha algú?

Avui us penjo un escrit de una gran persona, amiga i companya de professió que ha tingut el valor, juntament amb un equip de persones honestes i clares, de plantar cara als grans de la política catalana. Amb el seu vist i plau, penjo aquest escrit al bloc perquè estic orgullosa d'ella.

O dignifiquem la política, o s'ens cruspiran vius.

Va per a tu, Marta.

Hi ha uns quants personatges que es pensen que el món és seu, que en són els amos i que poden fer i desfer al seu gust.
Els nostres governants no són honestos ni amb els seus votants ni amb la ciutadania. Van a la seva i trepitgen el que es trobin pel camí.
El nostre president no estima Catalunya. Està destruint un dels millors sistemes públics de salut de tot Europa. Està reduint a mínims el sistema educatiu, peça clau pel futur de Catalunya.
Poden parlar clar d'una vegada, senyors amos de l'univers? Poden baixar a la terra, al costat de totes nosaltres, les formiguetes, i ensenyar-nos tots els excels dels nostres diners?
Poden ser humils i reconèixer que s'estan equivocant? Poden rectificar, ser transparents i deixar-se de tanta opacitat i 'pressumptes' robatoris dels nostres diners? Poden? Poden? Poden deixar de ser falsos, senyors que es creuen amos de l'univers, i dir la veritat?
Em sembla, senyors, em sembla, senyor president Mas, que vostès han arribat a un nivell de ceguera que han oblidat els seus orígens: la humanitat.
Els demano que, pel futur d'aquest país, pel futur de totes i tots, pels nostres fills, pels nostres pares, per totes les persones, pengin la destral de l'austeritat i mirin els ulls d'un poble que vol viure tranquil i en llibertat.
Que mirin als ulls d'un poble que lluita per tenir una feina digna, una vivenda digna, una sanitat digna, una educació digna...
Senyor Mas, miri als ulls dels catalans i, si té valor, segueixi amb els seu discurs currull de 'pressumptes' mentides.
Si vostè se sent president d'aquest país, demostri que l'estima. No segueixi enfontsant-lo en la misèria.
Quan vulgui, en parlem. Jo ja fa temps que li he enviat una video-carta. Vostè a mi no m'ha dit res. Ni a ningú. Parlem? Jo no tinc por, no tinc res a perdre, vostè? Jo vull treballar per Catalunya, vostè?
Lluitaré amb totes les meves eines pel futur de totes les persones d'aquest país. No pararé. Escolti més a Arcadi Oliveres, a Joseph Stiglitz, a Àngels Martinez Castells, a Esther Vivas Esteve, a Clara Valverde, a Marta Afuera Pons, a Ada Colau, a David Vidal a Albano Dante... Llegeixi sempre La Directa, el blog de Dempeus Salut Pública, a Cafeambllet Noupapereditors... i no s'escolti tant a Boi Ruiz, Felip Puig i tot el seu sèquit, ni manipuli tant La Vanguàrdia, TV3, etc...
Sigui tolerant, escolti la ciutadania. Sigui valent, rectifiqui. Sigui un bon català, un bon ciutadà del món, treballi per forjar un futur just per totes les persones.
(Ja no sé de quina manera hem de dir les coses perquè li arribin de veritat. No pot ser que ens ignori d'aquesta manera més temps. Parli amb Els Mossos, ells tenen la meva fitxa en regla. Allà hi ha el meu DNI, mòbil, fixe, adreça postal, adreça paterna, mail, mail alternatiu, grup sanguini, tira cromossòmica, número de compte bancari (ètic), la meva nòmina, facebook, twitter, youtubes varis que li he enviat, tot... també saben que avui m'he menjat el primer carbassó que he collit del meu petit hortet (això ja no m'ho treu ningú). Senyor president, sap on trobar-me. Ens posem a treballar?


http://www.cafeambllet.com/press/