Legislació Bancaria Catalana

La "Taula de Canvi" o simplement taula era una institució econòmica pròpia de l'Edat Mitjana que facilitava la mobilitat de capitals en un context històric en què van augmentar del viatges i el comerç internacional.
  És el precedent més directe dels bancs públics.
La "Taula de Canvis" va aparèixer durant el regnat de Jaume I El Conqueridor (1213-1276). La legislació romana i goda que regien aquest negoci va ser substituïda.
Els canvistes (ara banquers) tenien unes normes fixades a complir. Si algú actuava de manera deshonesta, allí mateix i públicament se li trencava el tauló a força de cops: D'aquesta banca trencada n'ha derivat l'expressió "fer fallida".

Aquests són alguns dels articles d'aquesta legislació bancària catalana:

El 13 de febrer de 1300 es va establir que qualsevol banquer que es declarés en fallida seria humiliat per tot el poble, per un "cridaire" públic i forçat a viure en una estricta dieta de pa i aigua fins que retornés als seus creditors la quantitat completa dels seus dipòsits.

El 16 de maig de 1301 es va decidir que els banquers estarien obligats a obtenir fiances i garanties de terceres parts per poder operar, i a aquells que no ho fessin no se'ls permetria estendre uns tapets sobre els seus comptes de feina. El propòsit d'això era assenyalar a tothom que aquests banquers no eren tan solvents com aquells que usaven tapets, és a dir, que estaven recolzats per fiances. Qualsevol banquer que trenqués aquesta regla (per exemple, que operés amb uns tapets, però sense fiança) seria declarat culpable de frau.


No obstant això, malgrat tot, els banquers aviat van començar a enganyar als seus clients.
A causa d'aquests enganys, el 14 d'Agost de 1321 es va establir que aquells banquers que no complissin immediatament els seus compromisos, se'ls declararia en fallida, i si no paguessin els seus deutes en el termini d'un any, caurien en desgràcia pública, la qual cosa seria pregonat per "cridaires" per tot el poble. Immediatament després, el banquer seria decapitat directament enfront del seu mostrador, i les seves propietats venudes localment per pagar als seus creditors.

Existeixen evidències documentals que això es complia.
Per exemple, el banquer català Francesc Castelló, va ser decapitat directament enfront del seu mostrador en 1360, en estricte compliment de la llei.


En aquella època, es feien les coses de un altre manera. Actualment, castigar un banquer corrupte amb la pena de mort, pot ser seria massa, però deixar-lo a pa i aigua fins que hagi tornar tot el que deu, seria molt efectiu.