ANY NOU, VIDA NOVA

Començem un nou any i tambe nous proposits: deixaré de fumar. faré més exercici, menjaré més verdura,
disfrutaré més de la vida. Tot, més, més, més,... bla, bla, bla,...
Com més va passant el temps, més em donc compte de que el que més val a la vida és precisament el temps, com vivim el present. Si ens apassionem pel present i pel que estem fent en aquest moment, es quan realment som feliços.
La salut es molt important sempre i quan ho apreciem; els diners són importans perque ens permeten una serie de plaers i també pagar els impostos ja que sino pagues, t'embarguen el sou, si es que en tens, i l'amor, ah l'amor. Si tens salut i diners és més fàcil disfrutar del amor i quan dic amor, parlo de l'amor en general.
Els grecs distiguien l'amor en 4 conceptes:
philos, eros, storgos i agape.
:
Eros és l'atracció saludable i necessària que un ésser humà sent per un altre.
Storgos és l'amor total, l'amor per la humanitat i per la vida en general
Philos és l'amor en forma d'amistat. És el que jo sento per tu i pels altres.
Quan la flama d'Eros ja no pot brillar, és Philos el que manté a les parelles unides.
Àgape és l'amor diví, que quan s'experimenta és un extasis total. Com el nirvana, vaja.

Jo, l'ùnic propòsit que em faig per aquest nou any és: "carpe diem".
Salut lectors.
Molt bon any per a tothom

SÓC CATALANA

Sóc catalana i m'agrada parlar en català. Ho confesso!!!! He conviscut tota la meva vida amb dos idiomes, el català i el castellà. Tota la meva infància vaig estudiar en castellà i no em plantejava perquè, simplement era així i així era. Un dia em vaig adonar de que hi havia algunes persones que els molestava que els catalans volguéssim parlar en català i com que soc d'esperit rebel, vaig dir-me: vaja, a partir d'ara defensaré el meu idioma, les meves costums i la meva terra.
Jo em considero ciutadana del mon mundial, però també em sento catalana, i crec que el meu país està preparat per la independència. Independència no vol dir separar-se de la resta del mon, és simplement, tenir la sobirania suficient per arreglar tu mateix els teus assumptes, més bé o més malament, però sense dependre de que des de altres llocs et diguin com has de parlar, com has de distribuir els teus diners i com has de viure.
Reconec que no conec el meu idioma perfectament i que encara faig faltes d'ortografia, però això no impedeix està orgullosa de la meva llengua.

Molts cops m'han dit: "como se nota que eres catalana" Com si fos un defecte!!!!!. Als castellans que parlen català amb accent castellà no els hi diem: "com es nota que ets castellà".
Ens mereixem respecte pel que sóm, pel que fem i per les nostres costums, com la resta dels pobles del mon. I alguns catalans estem farts de que haguem de demanar permis per tot el que fem.
Ja n'hi ha prou!!!!!!!!!!!!!
Jo estic orgullosa de ser catalana i m'agrada tenir accent català. També estic molt satisfeta per ser bilingüe i poder-me expressar en dos idiomes a la perfecció, i si pogués saber més idiomes, millor que millor.
Amb aixó no vull dir que m'agrada tot. Hi han simbols de la meva terra que m'agraden i altres que no em fan vibrar. Per exemple, m'agrada més "El cant de la senyera" que "Els segadors", els "castellers" no m'entusiasmen gaire i m'agrada més ballar sevillanes que sardanes.  
El català de Pompeu Fabra el trobo massa acadèmic, i puc acceptar castellanismes a la meva llengua, doncs els he sentit tota la vida.
Malgrat tot, sóc catalana i els meus avantpassats també.
Que hi farem. Hi han coses pitxors a aquesta vida, no us sembla?

Visca Catalunya i visca la gent de Catalunya.