ANY NOU, VIDA NOVA

Començem un nou any i tambe nous proposits: deixaré de fumar. faré més exercici, menjaré més verdura,
disfrutaré més de la vida. Tot, més, més, més,... bla, bla, bla,...
Com més va passant el temps, més em donc compte de que el que més val a la vida és precisament el temps, com vivim el present. Si ens apassionem pel present i pel que estem fent en aquest moment, es quan realment som feliços.
La salut es molt important sempre i quan ho apreciem; els diners són importans perque ens permeten una serie de plaers i també pagar els impostos ja que sino pagues, t'embarguen el sou, si es que en tens, i l'amor, ah l'amor. Si tens salut i diners és més fàcil disfrutar del amor i quan dic amor, parlo de l'amor en general.
Els grecs distiguien l'amor en 4 conceptes:
philos, eros, storgos i agape.
:
Eros és l'atracció saludable i necessària que un ésser humà sent per un altre.
Storgos és l'amor total, l'amor per la humanitat i per la vida en general
Philos és l'amor en forma d'amistat. És el que jo sento per tu i pels altres.
Quan la flama d'Eros ja no pot brillar, és Philos el que manté a les parelles unides.
Àgape és l'amor diví, que quan s'experimenta és un extasis total. Com el nirvana, vaja.

Jo, l'ùnic propòsit que em faig per aquest nou any és: "carpe diem".
Salut lectors.
Molt bon any per a tothom

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS

Preàmbul

Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món;
Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n'han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l'adveniment en el futur d'un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana;
Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l'ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tirania i l'opressió;
Considerant que és també essencial de fomentar l'establiment de relacions amistoses entre les nacions;
Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l'ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones, i que s'han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d'una més gran llibertat;
Considerant que els estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals;
Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i d'aquestes llibertats és de la més gran importància amb vista al ple acompliment d'aquest compromís,

L'Assemblea General

Proclama aquesta Declaració Universal dels Drets Humans com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i assegurar amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.

Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.
Article 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.
Article 3
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.
Article 4
Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Article 5
Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6
Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.
Article 7
Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.
Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.
Article 9
Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.
Article 10
Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.
Article 11
1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.
2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès.
Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.
Article 13
1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat.
2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països.
2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.
Article 15
1. Tot individu té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.
Article 16
1. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.
2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
3.La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.
Article 17
1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.
Article 19
Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.
Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.

Article 21
1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement.
2.Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.
Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país.
Article 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.
2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.
Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.
Article 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills.

Article 27
1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.
2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.
Article 28
Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.
Article 29
1. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.
2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.
Article 30
Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien.

http://www.amnistiacatalunya.org/index.php

La meva política

Venen les eleccions municipals. És important que totes participem i posem el nostre granet de sorra per fer un mon millor.
Tots som importants.
Jo també he decidit posar, no un granet sinó una tonada de sorra i formo part de una assemblea ciutadana per presentar-nos a les eleccions.
Un dia vaig decidir deixar de queixar-me i actuar. Em vaig donar compte de que hi han altres persones que pensen de manera similar a la meva i que també volen que les coses canviïn.
Estem en un moment convuls, de canvis, de buscar noves formes de comunicar-nos i de"crisi".
Crisis What crisis? És un disc de Supertramp del any 75. El títol és superactual.
La crisi és personal de cada un de nosaltres. És una crisi interior, personal, intransferible. A on ens portarà?
No ho sabem. El cert és que canviar està bé ja que quan estàs molt de temps amb la mateixa posició s'adorm la musculatura i les connexions neuronals.
A mi personalment, els canvis m'agraden. Està sempre a la mateixa postura em cansa.
Contínuament estic buscant noves formes de fer les coses, d'evolucionar, d'innovar, de tirar endavant encara que tingui el temps en contra.
L'altre dia mirava la lluna. Tota quieta al cel negre, però mai està quieta, cada nit la veiem amb una forma i una postura diferent. De vegades plena, a l'est, L'Oest, amagada pels núvols, radiant,...
Les dones, per assumptes hormonals, depenem de la lluna i ella ens influencia d'alguna manera, els nostre cicle menstrual va amb la lluna, i amb ell les hormones. Deu ser que per això és femenina.
I el sol, és masculí? A mi m'agrada molt el sol. Em dona energia, ganes de sortir al carrer, m'ompla d'alegria.
Tornem al principi, parlàvem de les eleccions. Podem triar creure que som importants i que el nostre vot conta. Si ningú anés a votar, què farien els polítics?. En realitat, tots som polítics ja que estem en una democràcia, i això implica que tots participem. Diuen que la democràcia és la menys imperfecta de les formes de govern. Si realment estiguéssim humanitzats del tot, no ens caldrien governants. Ens podríem autogovernar nosaltres mateixos.
El fet de que necessitem que altres ens governin i ens diguin els impostos que hem de pagar i com hem de fer les coses, demostra que no hem crescut prou, emocionalment. Tecnologicament som uns "cracks" i emocionalment hem evolucionat molt poc, uns més que altres. Seguim tenint les mateixes emocions que els nostres avantpasats: alegria, por, tristesa, ràbia.
El dia que poguem decidir quina emoció ens convé més en un moment donat, llavors podrem dir que ja som humans.
Vull acabar amb una frase de Charles Bukowsky:
La diferència entre una democràcia i una dictadura consisteix que en la democràcia pots votar abans d'obeir les ordres.
I una d'en Winston Churchill:
La democràcia és la necessitat de doblegar-se de tant en tant a les opinions dels altres.
Quina us agrada més?

A mi la que m'agrada és:
"Viu i deixa viure"

Les meves frases

La clau per ser hàbil en una disciplina no és practicar-la quan surt bé, sinó tornar a intentar-ho quan surt malament.

Avui he llegit aquesta frase i he estat reflexionant. 

Ja sabeu que una cosa porta a l'altre i les associacions d'idees porten a acabar pensant amb altres assumptes que sembla que no tenen res a veure amb el pensament inicial.
Molts cops a la vida hem fet alguna activitat que no ens ha sortit bé a la primera i ens hem dit: "Jo no serveixo per això". I ja no ho hem intentat més, pot ser que oblidem aquest fet o pot ser que sempre ens quedi aquell regust de que ho podríem haver fet d'un altre manera. Segurament si ho seguim fent, podriem acabar fent-ho molt bé. o no, qui sap. Està bé fer les coses per realment vols fer-les sense esperar un resultat.
Qué és més important? el viatge o l'arribada?. Pot ser tot és el mateix, qui sap.

Tots ens mereixem una segona oportunitat, i si cal, una tercera, o una quarta, i el cert és que no podem esperar que ens les donin, és millor anar-les a buscar.
Quants cops hem desitjat molt una cosa i quan le hem tingut no sabem que fer amb ella i hem deixat que es malmeti?
Això em fa pensar en el conte de l'Aladí i els dessitjos.
Qué fariem si aconseguissim tot allò que volem? A lo millor ens adonaríem  que realment no ho volíem. Les expectatives son molt poderoses i ens hi podem perdre. 
Primer valorem el que tenim, ja que igual estem desitjant coses que ja tenim i no ho apreciem. Busquem al nostre entorn.


També crec en la importancia de canviar el pensament del: "si no fos" o "ja és massa tard" per "JO PUC", "ARA ÉS EL MOMENT IDEAL". Això sí que podem triar-ho, som amos del nostre pensament i podem pensar el que volem.
El que passa és que també pensem idees que ens han inculcat des de fora. Allò que diuen els psicòlegs del passat. "Si de petit et deien que.... ara de gran...."
Jo decideixo normalment pensar que sí que puc, si realment ho vull i em compensa l'esforç per aconseguir-ho. Si no ho faig és per que no m'interesa suficient i reflexiono sobre si el que vull fer és per a mi mateixa o m'ho imposa la societat que m'envolta.
Quin son els meus valors? Els meus valors reals, des de dins, no el que diu la meva família o els meus amics o companys.
I la por. La por ens protegeix dels perills, i,... qué és un perill per a mi?
Un perill és pensar que no estic capacitat per fer el que realment vull fer.
Quants cops hem tret forçes en una situació límit i hem salvat la pell a l'ultim moment?.
Tot està a la nostra ment. La realitat és subjectiva. La realitat és la que és, el que canvia és la meva percepció d'aquesta realitat.
Realment cal que ens arrisquem tan per a provar del que som capaços?
És una decisió personal i intransferible.
Jo respecto als que les veuen passar, ara, jo prefereixo llançar-me a veure que passa.
Com diu en  Punset:

"Realment hi ha vida abans de la mort?"

També hi ha aquella frase que diu:

"Vigila amb el que vols que pot ser que es compleixi".

Molts cops la vida ens dona el que desitgem i ens ho pot donar de moltes maneres. Cal està alerta, i ser conscients del tema ja que les oportunitats van passant i les hem d'agafar al vol.
Sí, sí, em direu, "Mai és tard", val, val, però "temps is fugit".



Jo tenia una amiga que sempre deia:

"Et penedeixes més del que no has arribat a fer, 

que del que has fet"

Reflexionant sobre això, per a mi és ben cert, ja que si penso amb coses que he fet al passat i no han anat gaire bé, ja sé que ho he fet, i les coses que vaig pensar en el seu moment i que no vaig fer, penso: "Que hagués passat si les hagués fet?

 I vosaltres, qué en penseu?

Per a acabar, us regalo amb una frase que jo em dic sovint:

"Teresa, concedeix-te serenitat per acceptar les coses que ja estan bé, valor per canviar aquelles

que vols canviar i saviesa per reconèixer la diferencia".