Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SOCIETAT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SOCIETAT. Mostrar tots els missatges

dijous, 28 de març del 2013

El negoci de la mort.





Morir a Espanya, surt ara més car que mai. La pujada de l'IVA aplicat a aquests serveis va passar al setembre del 8% al 21%, la qual cosa ha encarit els serveis. Davant la dificultat de moltes famílies de fer front als pagaments les grans empreses del sector ja ofereixen plans de finançament.L'increment de l'IVA, que encareix uns 300 euros de mitjana els funerals i que converteix a Espanya al país amb l'IVA més alt d'Europa per a aquests serveis. Actualment el cost mínim d'un funeral bàsic no baixa dels 900 euros, encara que la despesa mitjana es situa en els 3.700 euros.
En línies generals, i encara que amb fortes diferències entre províncies, ciutats, i fins i tot dins de la mateixa població, podem calcular les següents despeses:
• Tanatori : Si s'utilitza solament la sala de la vetlla, uns 325 euros com a mitjana.
• Fèretre: no menys de 660 euros, encara que pot ser el doble en algunes províncies.
• Cotxe fúnebre: No menys de 145 euros.
• Condicionament del cadàver: Uns 95 euros.
• Flors: Una corona comuna, amb clavells, crisantems i algun gladiol, supera els 130 euros, encara que en algunes funeràries pot superar els 150 euros.
• Esquela en un periòdic: Depèn del diari, de la província i del dia de la setmana triat. Com a mínim, uns 270 euros.
• Servei religiós: uns 75 euros.
• Instal·lació d'una taula de signatures: uns 43 euros.

Fa dècades, les persones morien a la seva casa, envoltades de la seva família, inclosos els nens, amics i veïns. L'acte de morir era, per tant, un fet assumit des de la més tendra infància. Des de nen, es presenciava la mort dels sers estimats, es coneixia la seva existència i també la forma en què cadascun es preparava per morir, per afrontar el comiat, moltes vegades amb dolor.

La societat d'avui posa molta èmfasi en els aspectes vitals i en la joventut. La vellesa i la mort queden relegats a un segon pla. L'actitud social davant la mort és, per tant, de rebuig i ocultació. En aquest sentit, la mort s'ha convertit en un acte sanitari, controlat pels hospitals i per les funeràries.

El canvi d'hàbits és també palpable per a les empreses de serveis funeraris. Avui no es vol el mateix enterrament per a un familiar que fa deu anys. Qualsevol poble, quan passi de 500 o 1.000 habitants té el seu propi tanatori perquè "ja no volem vetllar els cadàvers a casa". Aquesta necessitat de rebre a la família i amics en un lloc aliè ha fet que les empreses funeràries ofereixin tot tipus de serveis, des de música, a catering dins de les sales, i fins a un sistema de SMS per enviar condolences personalitzades als familiars.

També el dol és considerat avui com un "costum obsolet", arrelat només en el mitjà tradicional i els funerals solen ser breus i la cremació és cada vegada més freqüent.



Últimament, he tingut que anar al tanatori per mort de familiars de companyes o companys. Trobo molt dur, que la família, estigui allí tot el dia, fins que arriba l'enterrament, aguantant visites i més visites de gent i més gent. Deuen acabar esgotats. Prou pena tens que, a sobre, has d'aguantar totes les condolences de les visites. Però és la costum.  
Quedaria estrany que una persona es morís i no se li faci, ni vetlla, ni cerimònia d'enterrament, ni funeral, religiós o no, ja que de fet, el mort, tan se li fot, doncs “ha passat a millor vida”. Per tant, la conclusió és que tots els ritus funeraris es fan pels vius, pels que quedem, plorant i sentint la pèrdua de l'ésser estimat, que ja no tornarem a veure. Necessitem acomiadar-nos d'alguna manera, i per això ens hem inventat tota aquesta parafernàlia dels ritus funeraris.

Jo, he donat el meu cos a la ciència. Quan em mori, algun familiar trucarà a la UAB, em vindran a buscar, i els estudiants de medecina, em diseccionaran i aprendran alguna cosa amb els meus tendons, les meves vísceres i els meus ossos.

Tornant a l'aspecte econòmic, penso que és trist que moltes famílies no tenen ni per menjar, i han de pagar per la mort d'un familiar.
M'he assabentat que l'Ajuntament del meu poble es gastarà uns milers d'Euros per ampliar el cementiri. Em sembla molt "heavy". Estic indignada. 

Un dia d'aquests penso anar a una funerària que m'informin, si em puc saltar alguns passos i que em surti l'enterrament més barat: Quan val que et vinguin a buscar i et cremin directament, sense vetlla ni corona, ni capellà, ni cementiri?.

Ja us ho explicaré quan ho faci. Salut lectors.

Ah, per cert, "carpe diem" ja que "tempus fugit".
 











diumenge, 27 de gener del 2013

Legislació Bancaria Catalana



La "Taula de Canvi" o simplement taula era una institució econòmica pròpia de l'Edat Mitjana que facilitava la mobilitat de capitals en un context històric en què van augmentar del viatges i el comerç internacional.
  És el precedent més directe dels bancs públics.
La "Taula de Canvis" va aparèixer durant el regnat de Jaume I El Conqueridor (1213-1276). La legislació romana i goda que regien aquest negoci va ser substituïda.
Els canvistes (ara banquers) tenien unes normes fixades a complir. Si algú actuava de manera deshonesta, allí mateix i públicament se li trencava el tauló a força de cops: D'aquesta banca trencada n'ha derivat l'expressió "fer fallida".

Aquests són alguns dels articles d'aquesta legislació bancària catalana:

El 13 de febrer de 1300 es va establir que qualsevol banquer que es declarés en fallida seria humiliat per tot el poble, per un "cridaire" públic i forçat a viure en una estricta dieta de pa i aigua fins que retornés als seus creditors la quantitat completa dels seus dipòsits.

El 16 de maig de 1301 es va decidir que els banquers estarien obligats a obtenir fiances i garanties de terceres parts per poder operar, i a aquells que no ho fessin no se'ls permetria estendre uns tapets sobre els seus comptes de feina. El propòsit d'això era assenyalar a tothom que aquests banquers no eren tan solvents com aquells que usaven tapets, és a dir, que estaven recolzats per fiances. Qualsevol banquer que trenqués aquesta regla (per exemple, que operés amb uns tapets, però sense fiança) seria declarat culpable de frau.


No obstant això, malgrat tot, els banquers aviat van començar a enganyar als seus clients.
A causa d'aquests enganys, el 14 d'Agost de 1321 es va establir que aquells banquers que no complissin immediatament els seus compromisos, se'ls declararia en fallida, i si no paguessin els seus deutes en el termini d'un any, caurien en desgràcia pública, la qual cosa seria pregonat per "cridaires" per tot el poble. Immediatament després, el banquer seria decapitat directament enfront del seu mostrador, i les seves propietats venudes localment per pagar als seus creditors.

Existeixen evidències documentals que això es complia.
Per exemple, el banquer català Francesc Castelló, va ser decapitat directament enfront del seu mostrador en 1360, en estricte compliment de la llei.



En aquella època, es feien les coses de un altre manera. Actualment, castigar un banquer corrupte amb la pena de mort, pot ser seria massa, però deixar-lo a pa i aigua fins que hagi tornar tot el que deu, seria molt efectiu.

divendres, 8 de juny del 2012

Hola, hi ha algú?

Avui us penjo un escrit de una gran persona, amiga i companya de professió que ha tingut el valor, juntament amb un equip de persones honestes i clares, de plantar cara als grans de la política catalana. Amb el seu vist i plau, penjo aquest escrit al bloc perquè estic orgullosa d'ella.

O dignifiquem la política, o s'ens cruspiran vius.

Va per a tu, Marta.

Hi ha uns quants personatges que es pensen que el món és seu, que en són els amos i que poden fer i desfer al seu gust.
Els nostres governants no són honestos ni amb els seus votants ni amb la ciutadania. Van a la seva i trepitgen el que es trobin pel camí.
El nostre president no estima Catalunya. Està destruint un dels millors sistemes públics de salut de tot Europa. Està reduint a mínims el sistema educatiu, peça clau pel futur de Catalunya.
Poden parlar clar d'una vegada, senyors amos de l'univers? Poden baixar a la terra, al costat de totes nosaltres, les formiguetes, i ensenyar-nos tots els excels dels nostres diners?
Poden ser humils i reconèixer que s'estan equivocant? Poden rectificar, ser transparents i deixar-se de tanta opacitat i 'pressumptes' robatoris dels nostres diners? Poden? Poden? Poden deixar de ser falsos, senyors que es creuen amos de l'univers, i dir la veritat?
Em sembla, senyors, em sembla, senyor president Mas, que vostès han arribat a un nivell de ceguera que han oblidat els seus orígens: la humanitat.
Els demano que, pel futur d'aquest país, pel futur de totes i tots, pels nostres fills, pels nostres pares, per totes les persones, pengin la destral de l'austeritat i mirin els ulls d'un poble que vol viure tranquil i en llibertat.
Que mirin als ulls d'un poble que lluita per tenir una feina digna, una vivenda digna, una sanitat digna, una educació digna...
Senyor Mas, miri als ulls dels catalans i, si té valor, segueixi amb els seu discurs currull de 'pressumptes' mentides.
Si vostè se sent president d'aquest país, demostri que l'estima. No segueixi enfontsant-lo en la misèria.
Quan vulgui, en parlem. Jo ja fa temps que li he enviat una video-carta. Vostè a mi no m'ha dit res. Ni a ningú. Parlem? Jo no tinc por, no tinc res a perdre, vostè? Jo vull treballar per Catalunya, vostè?
Lluitaré amb totes les meves eines pel futur de totes les persones d'aquest país. No pararé. Escolti més a Arcadi Oliveres, a Joseph Stiglitz, a Àngels Martinez Castells, a Esther Vivas Esteve, a Clara Valverde, a Marta Afuera Pons, a Ada Colau, a David Vidal a Albano Dante... Llegeixi sempre La Directa, el blog de Dempeus Salut Pública, a Cafeambllet Noupapereditors... i no s'escolti tant a Boi Ruiz, Felip Puig i tot el seu sèquit, ni manipuli tant La Vanguàrdia, TV3, etc...
Sigui tolerant, escolti la ciutadania. Sigui valent, rectifiqui. Sigui un bon català, un bon ciutadà del món, treballi per forjar un futur just per totes les persones.
(Ja no sé de quina manera hem de dir les coses perquè li arribin de veritat. No pot ser que ens ignori d'aquesta manera més temps. Parli amb Els Mossos, ells tenen la meva fitxa en regla. Allà hi ha el meu DNI, mòbil, fixe, adreça postal, adreça paterna, mail, mail alternatiu, grup sanguini, tira cromossòmica, número de compte bancari (ètic), la meva nòmina, facebook, twitter, youtubes varis que li he enviat, tot... també saben que avui m'he menjat el primer carbassó que he collit del meu petit hortet (això ja no m'ho treu ningú). Senyor president, sap on trobar-me. Ens posem a treballar?


http://www.cafeambllet.com/press/

dissabte, 2 de juny del 2012

Preguntes

A veure si em podeu contestar aquestes preguntes:
Que creieu que és millor, invertir en AVE o amb trens de rodalies?
Quants cops feu servir l'AVE a l'any? I rodalies?
Per exemple, la línia de Puigcerdà no hi ha manera que es faci la doble via encara que hi ha gran quantitat d'usuaris que utilitzen aquest servei.

Que creieu que es millor, invertir en gasoductes, xarxes electriques o en energies renovables: plaques solars, energia eólica, ...?

Que creieu que és millor, ajudar als bancs amb diner públic o ajudar a les famílies?

Que creieu que és millor, invertir en escoles concertades o en escoles públiques?

Que creieu que és millor, incentivar la sanitat privada o invertir en la sanitat pública?

Que creieu que és millor, una catalunya independent o una catalunya sotmesa al regim represiu de l'espanya pepera?

Que crieu que és millor, seguir alimentant institucions i serveis oficials duplicats o dinamitzar a les petites empreses i als autónoms?

Que creieu que és millor, seguir pagant als aturats amb impostos públics o buscar-los feina?

Podem seguir així fins al'infinit i més enllà com deia l'astronauta de Toy Story.
Reflexioneu i contesteu, amics meus.
També podeu plantejar altres preguntes similars que segur que n'hi han moltes.



Per cert, aquesta imatge és de una web http://www.latrinchera.org/foros/showthread.php?28673-Arizona-es-y-ser%C3%A1-siempre-Mexicana-Por-la-libre-determinaci%C3%B3n-de-nuestro-pueblo

Sembla que a Arizona també volen l'autodeterminació. És curiós.

La gallina dels ous d'or

La meva reflexió sobre la política és que estem governats per polítics ignorants, incultes, mediocres i que no veuen més enllà del seu nas.
Un altre reflexió que faig és: perquè la gent que realment diu coses interessants i que te idees innovadores i socialment justes no està governant. Pot ser és perquè no necessitem polítics que ens governin. O sigui, per tenir persones de la calanya política que tenim, val més que anem a una anarquia absoluta.
La justícia no es justa, la riquesa està injustament repartida i els ciutadans modestos sobrevivim com podem.
Cada cop hi han més persones amb problemes econòmics, degut a una mala gestió dels "caps pensants" i aquests es retiren un cop han fet la seva feina nefasta, a llocs paradisíacs amb fortunes fetes amb mètodes pocs clars i com que no es demanem responsabilitats, qualsevol amb valors poc clars pot fer i desfer el que li dona la gana.
La política serveix per a les persones, els partits polítics, els sindicats serveixen a les persones. Els representants de les Institucions estan perquè algú els hi ha posat, amics i amiguets, parents i altre fauna depredadora de la societat, i amb això no vull menysprear als autèntics depredadors com son els felins i altres carnívors.
Senyors i senyores, l'especie humana tenim un repte: demostrar que ens mereixem seguir vivint al planeta. Si no superem aquest repte, estem condemnats a l'extinció.
Sabeu el compte de la gallina dels ous d'or. El seu amo estava content, doncs cada dia la gallina li posava un ou d'or i així tenia suficient per viure, fins que l'ambició el va poder i va matar la gallina per extreu-re tots els ous de cop. i Oh sorpresa. La gallina no tenia cap ou d'or a dins, amb la conseqüència de que al seu amo, se li va acabar la moma.
Senyors banquers, polítics i altra fauna indesitjable, si destruïu a la classe mitjana, també un enfonsareu en la misèria, per tant feu el favor de cuidar-nos i tenir-nos contents, sinó també se us acabarà la moma com al noi del compte.

Les Franqueses es mou

La comunitat educativa de Les Franqueses hem sortit al carrer sota el lema de "Les Franqueses es mou".
Pares, mares, avis i avies, alumnes, mestres, tots units per defensar els nostres drets com a ciutadans.
Ja ens hem cansat de ser ciutadans passius que anem veient com dia a dia, s'ens retallen els nostres drets i l'accés als drets bàsics.
Retallades en educació, retallades en sanitat, en serveis socials, en ajuts a famílies modestes.
"No hi han diners" ens diuen. No hi ha diners?
Ens menteixen, els diners hi son per ajudar als bancs, per construir infraestructures innecessàries i que destrueixen el medi ambient, per engreixar les panxes dels rics i per desnonar i jutjar a les famílies que sobrevivim com podem.
A Espanya som els que tenim més kilòmetres d'AVE d'Europa i els que menys invertim en educació.

La concentració, organitzada per les AMPA, amb el vist i plau de les famílies, ha sigut multitudinària.
La marea groga s'ha estes a les Franqueses. Sembla que els polítics locals s'han adonat que no fem broma i que ja no val el dir: " això no em toca".
Senyor alcalde, senyora regidora, ...Prou de fer el paperina, prou de guardar les aparences i fer veure que no passa res. La política local te molt a dir i a fer al respecte, ja que és la política mes propera a la ciutadania i amb el que es més fàcil parlar i que ens escoltin.
Catalunya s'enfonsa i nosaltres ens ho anem mirant com sinó anés amb nosaltres. S'ha acabat!!!!

Un país que no inverteix en educació és un país sense futur. El nostre present ja es prou magre com que a sobre, retallant ensenyament públic, hipotequem el nostre futur.
Les AMPA de Les Franqueses ens sentim desemparades i volem que s'escolti la nostra veu. Som els representants de les famílies, els usuaris de l'ensenyament i creiem que som els que podem realment decidir el que volem per nosaltres i pels nostres fills.
Hem demanat un Consell Escolar Municipal urgent per parlar del tema retallades i mapa escolar, ja que cada curs hi ha algun problema amb alguna escola, doncs la oferta inicial es canvia cada any, aquest any es hi ha tocat al Bellavista-Joan camps i Joan Sanpera, que, com si fos una partida d'escacs, han mogut fitxa i una línia, que tenia que anar al Bellavista-Joan camps ha anat per art de màgia al Joan Sanpera. Creiem que aquesta decisió ha sigut poc encertada ja que perjudica a les dues escoles.

Volem un mapa escolar amb cara i ulls, i una Oficina Municipal d'Escolarització, on hi han representants de les AMPA, per que podem parlar abans que estigui tot decidit. S'ens ha convocat a una reunió sobre el tema, però ara no sabem si cal ja que la decisió ja està presa.
Fins ara, no s'ens ha fet gaire cas. Esperem que, a partir d'ara, senyora regidora, es prengui seriosament la seva feina, es posi les piles i estigui a l'altura de les circumstàncies. El seu partit es el que està governant actualment a Catalunya, o sigui, que, reflexioneu, senyor alcalde, senyors regidors: el que actualment interessa al poble, no és el que passi amb el Falgar o amb el Centre Cultural, ni que sortim a VOTV, el que volem el gran gruix de ciutadans del nostre poble es viure tranquils, tenir una feina i uns ingressos dignes que ens permetin arribar a final de mes., que poguem portar als nostres fills a l'escola i que sapiguem que reben una bona educació amb els recursos necessaris, que si tenim un problema, ens trobem recolzats per les institucions, que si no podem arribar a fi de mes, poquem tenir ajuts suficients com per tirar endavant dignament, això és el que volem, senyors regidors. I per això paguem uns impostos.
Vaig una crida a tots els que empleneu les cadires de la sala de plens, que us deixeu de picabaralles inútils entre vosaltres, sobre qui te raó, sobre si el meu partit és millor que el teu, ...Els jocs infantils, deixeu-los pels nens, els adults hem de ser seriosos i si hem de jugar, han de ser jocs participatius i justos on no hi hagin trampes. Deixeu de mirar-vos els uns als altres i mireu tots cap a la mateixa banda, cap a nosaltres, els ciutadans que som els que us hem votat i no oblideu que si esteu on esteu és gràcies a nosaltres.
Teresa Bruach, ciutadana "molt indignada"

dimecres, 19 d’octubre del 2011

SÓC CATALANA

Sóc catalana i m'agrada parlar en català. Ho confesso!!!! He conviscut tota la meva vida amb dos idiomes, el català i el castellà. Tota la meva infància vaig estudiar en castellà i no em plantejava perquè, simplement era així i així era. Un dia em vaig adonar de que hi havia algunes persones que els molestava que els catalans volguéssim parlar en català i com que soc d'esperit rebel, vaig dir-me: vaja, a partir d'ara defensaré el meu idioma, les meves costums i la meva terra.
Jo em considero ciutadana del mon mundial, però també em sento catalana, i crec que el meu país està preparat per la independència. Independència no vol dir separar-se de la resta del mon, és simplement, tenir la sobirania suficient per arreglar tu mateix els teus assumptes, més bé o més malament, però sense dependre de que des de altres llocs et diguin com has de parlar, com has de distribuir els teus diners i com has de viure.
Reconec que no conec el meu idioma perfectament i que encara faig faltes d'ortografia, però això no impedeix està orgullosa de la meva llengua.

Molts cops m'han dit: "como se nota que eres catalana" Com si fos un defecte!!!!!. Als castellans que parlen català amb accent castellà no els hi diem: "com es nota que ets castellà".
Ens mereixem respecte pel que sóm, pel que fem i per les nostres costums, com la resta dels pobles del mon. I alguns catalans estem farts de que haguem de demanar permis per tot el que fem.
Ja n'hi ha prou!!!!!!!!!!!!!
Jo estic orgullosa de ser catalana i m'agrada tenir accent català. També estic molt satisfeta per ser bilingüe i poder-me expressar en dos idiomes a la perfecció, i si pogués saber més idiomes, millor que millor.
Amb aixó no vull dir que m'agrada tot. Hi han simbols de la meva terra que m'agraden i altres que no em fan vibrar. Per exemple, m'agrada més "El cant de la senyera" que "Els segadors", els "castellers" no m'entusiasmen gaire i m'agrada més ballar sevillanes que sardanes.  
El català de Pompeu Fabra el trobo massa acadèmic, i puc acceptar castellanismes a la meva llengua, doncs els he sentit tota la vida.
Malgrat tot, sóc catalana i els meus avantpassats també.
Que hi farem. Hi han coses pitxors a aquesta vida, no us sembla?
Visca Catalunya i visca la gent de Catalunya.

dijous, 22 de setembre del 2011

REIVINDICACIÓ!!!


Estic una mica farta de fer de xaiet i que em prenguin el pel des del govern, des de la feina i fins i tot la família.
Vull reivindicar els meus drets ja que compleixo els meus deures com a ciutadana, com a infermera, com a mare i amb la resta de la família.
Estic farta de fer de ONG sense que em demanin permís.
Estic farta de dir que sí quan el que realment vull dir és NOOOOOO!!!!!!
Estic farta de disgustar-me pels sentiments dels altres.
Estic farta de preocupar-me per coses que no calen.
Estic farta de disimular i fer veure coses que no son per "quedar bé" o per que és el que s'espera de mí.
Em van educar per que fos una "bona minyona" i que si feia bondat, els altres m'estimarien i m'acceptarien.
Doncs, bé, m'és igual.
Ja no soc "bona minyona". Soc molt però que molt "dolenta" i reivindico els meus drets com a persona, com a dona, com a treballadora i com a ciutadana.
Soc "egoista" i tinc cura dels meus interesos.
Vull que m'acceptin tal com soc, amb els meus defectes i les meves virtuts i que encara que no faci el que s'espera de mi, m'acceptin igualment.
I si no m'accepten, tan se val, el important és acceptar-me jo mateixa, i a partir d'aquí tot és més fàcil.
M'estic posant com a fita fer el que realment vull fer, segons els meus valors personals i si soc criticada i vilipendiada , tan me fot.
He observat que quan més faig el que vull, més feliç soc. Per qué? Que és el que realment volem en el fons.
SER FELIÇOS!!!!!
Comencem per acceptar-nos i estimar-nos i cuidar-nos i a partir d'aquí, tot funciona ja que els altres també son capaços de cuidar-se
i espabilar-se  perfectament igual que nosaltres.
Apa, siau.

Ah, he fet aquesta composició amb la cançó de "La gallineta" d'en Llach, que reflexa bastant bé com em sento.

diumenge, 6 de febrer del 2011

LA UNIÓ FA LA FORÇA

Avui estava escoltant la radio i parlaven de famílies que no poden fer front als pagaments del dia a dia.
Son persones que, en el període de "vaques grosses" es van comprar una vivenda a un preu molt alt i baixos interessos. En aquell moment ens feien creure que sortia més a compte tenir una hipoteca que no tenir-la, i et finançaven el 100% o fins i tot, et podies comprar un cotxe, els mobles, anar de viatge, tot si val!!. l'IRPF et desgravava per tenir hipoteca i tothom estirava més el braç que la màniga.
Ara els temps han canviat i molta gent està passant veritables penalitats, no poden pagar, els bancs cobren unes comissions i interessos cada cop més alts i el govern mira cap a un altre banda.
Segons les lleis actuals, et poden embargar la casa i com que el preu de la vivenda ha baixat, encara segueixes endeutat amb el banc.
No tens casa, deus diners, que fas???.
La responsabilitat és de tots, de nosaltres per ser uns ingenus i creure'ns que aquella situació duraria per sempre i els bancs per donar hipoteques i préstecs a tothom.
Lo just seria que si el banc et dona una hipoteca per un valor de la casa, si el preu baixa, el banc hauria de menjar-se amb patates la seva "cagada". Però no, la llei està a favor dels bancs i als ciutadans que ens donin pel...
A sobre, pugen impostos, el servei d'atenció al ciutadà en situació d'atur és vergonyós ja que la gent en atur s'han d'espavilar per buscar feina, que no troben.
Ja és hora que ens traiem la bena dels ulls i que mirem el que està passant.
Si no es dona facilitats a les famílies per arreglar la seva situació, tothom perd ja que, aquestes famílies no tenen poder adquisitiu per lo que els comerços i les empreses baixen els seus guanys,
els bancs i les caixes, tenen un munt de vivendes embargades que no saben que fer-ne, tot això es un peix que es mossega la cua i a la llarga tots ens sortirem perjudicats.
Cal que reflexionem tots i que ens adonem que pot ser avui no estem afectats per aquest problema, però demà pot ser sí.
Tal com van les coses, cada cop hi han més persones afectades pel tema, i les lleis sembla que no les volen canviar.
Un advocat deia que si es recullen a nivell popular una quantitat de signatures perque revisin la llei, l'estat ha de fer-ho.
La nostra generació, en general, som ignorants en quant a lleis, economia, finançament i tan sols ens interessa si ens toca directament.

A l'Institut El Til·ler de Les Franqueses estan fent uns projectes amb els alumnes de 3er d'ESO: Economia en temps de crisi, El mon laboral. Hem de felicitar efusivament al equip directiu i professors per ser realistes i ensenyar als alumnes temes realment pràctics.
Si des de joves ensenyen als nois i noies a interessar-se per aquests temes, això farà que quan siguin adults estiguin més informats i siguin més ençertats amb la seva economia i així serà més difícil entabanar al personal.
Avui dia el poder que tenim els ciutadans és de protestar contra les injusticies i les lleis absurdes i unir-nos per que la classe política baixi del pedestal i se n'enteri d'una vegada que el país no pot continuar així.
Si us interessa el tema hi ha una web, en la que us podeu informar, tan si esteu afectats com si no, ja que pot ser demà també us toca el rebre.