divendres, 1 de maig de 2015

Alea Jacta Est!!!

Imaginem les franqueses en comú te molts colors:
el vermell, vert i negre de EUiA
el lila de Podem
el verd viu de Les Franqueses imagina
el verd i groc de Els verds del Vallés Oriental
el negre de proces Constituent
el vermell  de En comú
No arriba a fer un arc de sant Martí, però aquesta confluència abrigalla forces d'esquerra de diferents orígens amb uns objectius molt clars: plantar-li cara a la dreta, als grans partits de sempre, de "rancio abolengo" i corrupció generalitzada, a noves polítiques socials i progressistes, a promoure les energies renovables i l’ecologisme, a activar la participació ciutadana,.....
Arriben temps de canvis. Hi ha molts ciutadans i ciutadanes que ja estan farts de veure les mateixes cares als Ajuntaments, al congrés, a la Generalitat. Cal una renovació complerta.
Cal netejar les golfes i treure trastos vells, per portar-los a la deixalleria.
Cal persones amb il·lusió, que creguin que un altre política és possible.
Com diu en Joan Fuster : la política: o la fas o te la fan.
Jo no m'havia plantejat mai entrar en política, però he arribat a la conclusió que aquest senyor te raó. 
Tots i totes hauríem d'entrar en política: és molt fàcil criticar als altres i lamentar-se des de casa o des del bar de la cantonada, i mentrestant, veure com els polítics de sempre van fent de les seves, aprofitant-se de la desídia d'alguns ciutadans, que prefereixen veure la televisió al sofà que sortir al carrer a manifestar-se pels seus drets i anar a assemblees on es parlen de temes polítics. Cal picar molta pedra si realment vols treballar de manera efectiva a la política. I tenir clar que, facis el que facis, seràs criticat i vilipendiat.
I aquí vull arribar. L'assemblea de imaginem Les Franqueses en comú no és més que un grup de veïns i veïnes, que s'han aixecat del sofà, han parat la tele i han sortit al carrer, i s'han adonat, que hi ha altres persones que pensen el mateix que , i que també estan cansats de tanta mediocritat política. Bé, no tots, a l'assemblea, hi ha gent que mai s'ha assentat al sofà i que han mamat manifestacions, reivindicacions, i justícia social des de ben petits.
Imaginem les franqueses en comú és una alenada d'aire fresc, que bona falta li fa a Les Franqueses.
Em qüestiono els pactes que han hagut de fer per governar els que son ara a l'Ajuntament: abans de les eleccions no volen sentir parlar de pactes amb altres: els grans partits volen anar sols, no fos cas que per ventura, sortissin per majoria, però quan veuen que no treuen prou vots, els hi entra el canguelis, i pacten a qualsevol preu: això és el que va passar a les darreres municipals: CIU es va baixar literalment els pantalons i va pactar amb tot quisqui, inclòs el PP i ERC. Jo em pregunto: que coi fan el PP i Convergència junts?. I Esquerra Republicana amb el PP?. Sort que van tenir el seny de marxar ràpidament de la coalició de govern. Els de ERC vull dir. Els del PP estan apoltronats. Ah, i no us ho perdeu. El regidor del PP viu al Maresme. Apostaria que la del PP és una llista fantasma.
Des del meu punt de vista és una incongruència: diuen que és per assegurar la estabilitat, quina estabilitat? què tenen por de caure? No passa res, si caus, t'aixeques, t'espolses, et cures les ferides, i tires endavant, i ja està.
En aquestes municipals, tenim a Les Franqueses 10 opcions per a votar.
Des de la dreta feixista de PxC i PP, passant per Convergència i Convergència per LF, els de APLF, que no son ni carn ni peix, els de UPLF, una escissió del PSC, però que no se ben bé de que van, els del PSC, de centre esquerra, i més cap a l'esquerra trobem a Esquerra Verda, la marca blanca de IC, els de ERC, que creuen que tot s'arreglarà quan catalunya sigui independent i els de Imaginem LF en comú, amb el seu arc de Sant Martí particular.
Sembla que amb tantes alternatives, no hi haurà majoria i els que surtin hauran de pactar.
I els que no han volgut pactar abans ho hauran de fer després.
Com va dir Juli Cesar: "Alea jacta est ".

LLUIS COMPANYS

LLUIS COMPANYS
Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres

EL MEU GAT

Les meves tortugues