dissabte, 13 de juny de 2015

Negociacions polítiques

Ara que ja s'ha acabat tot, per fi puc explicar les meves sensacions sobre un fet que m'ha afectat de ple: estic parlant de negociacions polítiques per arribar a un pacte amb el propòsit de governar a nivell municipal.
Les negociacions eren entre 3 partits d'esquerres del qual jo formo part de un d'ells. Sí, ja se, no soc neutral però ho intentaré.
Nosaltres érem la força més votada dels tres, per tant ens tocava moure fitxa primer.
Convoquem reunió i comencem a parlar, al principi, tot anava sobre rodes, semblava que estàvem d'acord en la manera com funcionaríem: vam proposar regidories transversals, treballant en comú per agilitzar processos i per fer un treball més àgil. Altres punts que van anar sortint, també coincidíem, i vam sortir de la primera reunió molt satisfets.
La segona reunió ja eren temes de programa, i aquí ja ens vam entrebancar. Pels que no ho sabíeu, el tema de territori és molt important a nivell municipal. Hi ha molts interessos creats, tan per part dels polítics que decideixen, com pels possibles afectats a la zona on
s'ha d'actuar, a part que les arques municipals, estan buides i a sobre amb deutes, per tan, s'ha de vigilar molt on inverteixes els pocs diners que hi ha.
Poc a poc, i entre uns i altres, van començar a créixer les desconfiances, no entre tots si no entre alguns, i de mica en mica les actituds de uns i altres cada cop més cautes, van anar enverinant les reunions.
Des de un principi, vam dir que es parlés de totes les desavenençes a la taula i que si decidíem treballar junts durant 4 anys, hauríem de confiar entre nosaltres.
En aquest sentit, nosaltres tenim avantatges ja que venim d'una confluència amb gent de varis grups polítics, fem assemblees constantment, i estem molt acostumats a negociar i a escoltar i a respectar opinions diverses.
Finalment, un dels grups va dir que parava i que ja no volia negociar més. Nosaltres vam decidir que els que quedàvem érem insuficients per formar govern, i colrí, colrà, la negociació es va acabar.
Les responsabilitats son de tots:
1. nosaltres per no saber aconduir les diverses situacions que s'anaven presentant, i per permetre alguna actitud fins i tot una mica irrespectuosa.
2. El grup que va marxar primer, per no voler cedir ni un pel en alguns punts que nosaltres els hi havíem ja facilitat, i per que un del negociadors no és aigua clara.
3. El grup que va quedar, per la seva actitud fatxenda i per no portar els deures fets a les reunions.
La cosa ha quedat, que entre ells dos hi ha una clara desconfiança, i nosaltres en vista del èxit, tampoc ens podem refiar massa de gent que no parlar prou clar i que amaga informació.
Un altre assumpte és que els partits polítics reben consignes des de les seves cúpules i no
son totalment lliures a l'hora de decidir. Nosaltres aquest problema no el tenim perquè no tenim ningú a sobre nostre.
L'assumpte és que, com que nosaltres no ens hem entès, governarà la dreta un altre cop, i això afecta a tot el municipi, i a les persones que hi viuen.
Bé, el que he tret d'aquesta experiència és que les negociacions no son fàcils, hi ha la tendència de mirar cap a un mateix en lloc de pel bé comú, i que les pors i les desconfiances fan molt mal.
I que, a les persones encara ens queda molt per aprendre i per evolucionar, o com diu L'Eudald Carbonell, antropòleg, "encara estem en fase de humanització".
Fins la propera.
http://webphilosophia.com/estrategia/wp-content/uploads/2013/10/centrarse-en-intereses-foto.jpg

divendres, 1 de maig de 2015

Alea Jacta Est!!!

Imaginem les franqueses en comú te molts colors:
el vermell, vert i negre de EUiA
el lila de Podem
el verd viu de Les Franqueses imagina
el verd i groc de Els verds del Vallés Oriental
el negre de proces Constituent
el vermell  de En comú
No arriba a fer un arc de sant Martí, però aquesta confluència abrigalla forces d'esquerra de diferents orígens amb uns objectius molt clars: plantar-li cara a la dreta, als grans partits de sempre, de "rancio abolengo" i corrupció generalitzada, a noves polítiques socials i progressistes, a promoure les energies renovables i l’ecologisme, a activar la participació ciutadana,.....
Arriben temps de canvis. Hi ha molts ciutadans i ciutadanes que ja estan farts de veure les mateixes cares als Ajuntaments, al congrés, a la Generalitat. Cal una renovació complerta.
Cal netejar les golfes i treure trastos vells, per portar-los a la deixalleria.
Cal persones amb il·lusió, que creguin que un altre política és possible.
Com diu en Joan Fuster : la política: o la fas o te la fan.
Jo no m'havia plantejat mai entrar en política, però he arribat a la conclusió que aquest senyor te raó. 
Tots i totes hauríem d'entrar en política: és molt fàcil criticar als altres i lamentar-se des de casa o des del bar de la cantonada, i mentrestant, veure com els polítics de sempre van fent de les seves, aprofitant-se de la desídia d'alguns ciutadans, que prefereixen veure la televisió al sofà que sortir al carrer a manifestar-se pels seus drets i anar a assemblees on es parlen de temes polítics. Cal picar molta pedra si realment vols treballar de manera efectiva a la política. I tenir clar que, facis el que facis, seràs criticat i vilipendiat.
I aquí vull arribar. L'assemblea de imaginem Les Franqueses en comú no és més que un grup de veïns i veïnes, que s'han aixecat del sofà, han parat la tele i han sortit al carrer, i s'han adonat, que hi ha altres persones que pensen el mateix que , i que també estan cansats de tanta mediocritat política. Bé, no tots, a l'assemblea, hi ha gent que mai s'ha assentat al sofà i que han mamat manifestacions, reivindicacions, i justícia social des de ben petits.
Imaginem les franqueses en comú és una alenada d'aire fresc, que bona falta li fa a Les Franqueses.
Em qüestiono els pactes que han hagut de fer per governar els que son ara a l'Ajuntament: abans de les eleccions no volen sentir parlar de pactes amb altres: els grans partits volen anar sols, no fos cas que per ventura, sortissin per majoria, però quan veuen que no treuen prou vots, els hi entra el canguelis, i pacten a qualsevol preu: això és el que va passar a les darreres municipals: CIU es va baixar literalment els pantalons i va pactar amb tot quisqui, inclòs el PP i ERC. Jo em pregunto: que coi fan el PP i Convergència junts?. I Esquerra Republicana amb el PP?. Sort que van tenir el seny de marxar ràpidament de la coalició de govern. Els de ERC vull dir. Els del PP estan apoltronats. Ah, i no us ho perdeu. El regidor del PP viu al Maresme. Apostaria que la del PP és una llista fantasma.
Des del meu punt de vista és una incongruència: diuen que és per assegurar la estabilitat, quina estabilitat? què tenen por de caure? No passa res, si caus, t'aixeques, t'espolses, et cures les ferides, i tires endavant, i ja està.
En aquestes municipals, tenim a Les Franqueses 10 opcions per a votar.
Des de la dreta feixista de PxC i PP, passant per Convergència i Convergència per LF, els de APLF, que no son ni carn ni peix, els de UPLF, una escissió del PSC, però que no se ben bé de que van, els del PSC, de centre esquerra, i més cap a l'esquerra trobem a Esquerra Verda, la marca blanca de IC, els de ERC, que creuen que tot s'arreglarà quan catalunya sigui independent i els de Imaginem LF en comú, amb el seu arc de Sant Martí particular.
Sembla que amb tantes alternatives, no hi haurà majoria i els que surtin hauran de pactar.
I els que no han volgut pactar abans ho hauran de fer després.
Com va dir Juli Cesar: "Alea jacta est ".

Mamaaaa, vull ser independent!!!!!!

El nen i la nena criden: Mama, vull ser independent.
L'estat de l'ésser humà tendeix cap a la independència.
Els catalans som éssers humans.
Per tant, els catalans cal que siguem independents.
Independents per triar qui volem que ens governi.
Independents per parlar català i no sentir-nos culpables.
Independents per gestionar els nostres ingressos i despeses.
Independents per ser nosaltres mateixos.
I que consti que no és res personal contra l'estat espanyol. És simplement que ens hem distanciat tan que ja no hi ha volta enrere.
Seria com un matrimoni que han perdut els que els unia, es discuteixen, es barallen, pateixen, i finalment, es separen, i curiosament, al llarg del temps poden tornar a ser amics.
Jo, encara que soc Catalana "pota negra": nascuda a Catalunya, de pare i mare catalans i avis també catalans, no es que tingui un sentiment arrelat a la terra: sí estic orgullosa de ser catalana, però si fos andalusa no em faria res. Però be, dona la casualitat que soc catalana i visc a Catalunya, i vull que el meu país es faci des de dins i que no ens ho arreglin des de Madrid.
A veure que passa el 27-S. Por fa, por fa, que guanyin els partits independentistes i d'esquerres per majoria absoluta, por fa, por fa.
Si no és així, ens costarà remuntar, i no descarto fotre el camp a un altre lloc.
Bé, això és una "xuleria", ja que tot el que tinc, està aquí, la meva terra, la meva família, els meus amics, el meu gat,...
Per tant, m'he proposat, entre altres coses, parlar de la independència i "convertir" a tots els catalans i catalanes amb independentistes.
Però tinc que anar amb compte per no ferir sensibilitats. M'he adonat que és un tema que fa saltar "xispes" i que hi ha una sensibilitat especial al respecte.
Bé, imaginem que ja he convençut a tots els catalans i catalanes que siguin independentistes, i guanyem les eleccions.
I ara què?
Ara ve la segona part: si guanya ERC o la CUP no passa res. Ja m'està be, però si guanya CIU, és horrorós, seria com reviure el mal son d'estar governats pel PP.
Per tant, un cop tots siguem independentistes, cal convèncer als ciutadans que es facin d'esquerres.
Un cop que tothom s'ha fet d'esquerres, que fem?
Hem de deixar clar que ser d'esquerres no vol dir que et solucionin la vida, no.
Les polítiques progressistes passen per que tothom s'arremangui i comenci a treballar pel be comú.
Si tu estas be, jo estic be i per tan tots estem be.
Jo t'ajudo a tu però un cop tu ets ajudat, has d'ajudar a altres.
Cal ser honestos i pagar els nostres impostos, i participar en la política perquè aquest impostos s'administrin de manera equitativa.
Cal deixar de mantenir bancs, i que els bancs estiguin al servei del poble.
Cal expropiar tots els pisos buits i emplenar-los de gent.
Cal potenciar les energies sostenibles: que cada vivenda pugui tenir les seves plaques solars i les seves bateries per recollir la energia.
Cal potenciar el comerç de proximitat i els horts ecològics.
Cal fer més vida al carrer: festes populars, actes culturals gratuïts per les famílies.
Cal adequar espais per a joves: que es puguin autogestionar ells mateixos.
Cal esplais pels nens i pares.
Cal potenciar el voluntariat per acompanyament a gent gran
Cal que els escolars tinguin accés a estudis superiors (cicles formatius i universitaris)sense que els diners o la distancia siguin un obstacle.
Cal una sanitat pública eficient i real, i que l'usuari es responsabilitzi i en faci un bon ús.
I així puc seguir fins l'infinit i més enllà.
Resumint:
primer vull ser independent, segon vull governs progressistes i del poble, i tercer, participació i responsabilitat per part dels ciutadans.
Només així podrem ser feliços i menjar anisos.
Apa, siau.



LLUIS COMPANYS

LLUIS COMPANYS
Totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres

EL MEU GAT

Les meves tortugues